La filosofia del bolets

boletsAra que és temporada de bolets i els boscos s’emplenen de boletaires intrèpids, potser sigui el moment de reflexionar sobre quina seria la filosofia del bolets, suposant que aquests tinguessin consciència. En la tradició popular es coneguda la dita: estar tocat del bolet, per referir-se a aquells que no hi toquen, que tenen un punt de bogeria. És que potser els bolets estan bojos? Per què s’utilitza el bolet com a metàfora?

Fa temps vaig llegir un conte de Roal Dahl en el qual un inventor creava una màquina capaç de sentir sons que normalment són imperceptibles per l’oïda humana. A través d’aquesta màquina va començar a sentir unes veus que demanaven auxili i altres que es queixaven. Encuriosit i al mateix temps intrigat, va voler esbrinar d’on procedien aquestes veus. D’entrada no va trobar cap resposta i fins i tot va pensar que era un problema de malfuncionament de la màquina. Però, quan va mirar per la finestra va descobrir que al jardí dels veïns s’estaven tallant unes roses. Aleshores, i després de descartar altres hipòtesis, l’inventor va arribar a la conclusió que les veus procedien de les plantes. I si passés el mateix amb els bolets?

Imaginem, doncs, per un moment que aquesta màquina d’ultrasons és possible i la posem al bell mig d’un bosc farcit de bolets esperant a ser caçats pels boletaires. Què dirien els bolets al veure que s’acosten els boletaires? Parlarien entre ells? Quina seria la seva filosofia? Pensarien que aquell no és el món real, sinó una pura aparença i que el món real està més enllà del que poden sentir? Aprofitarien els moments de plaer al màxim, abans de ser caçats? O bé, serien estoics resignats amb el seu destí d’acabar a les brases o a la paella amb all i julivert? En cas contrari, conspirarien contra el seu enemic opressor buscant una manera de venjar-se del mal que està apunt d’escometre’s contra ells? Es manifestarien prenent consciència de classe oprimida? O bé, s’organitzarien revoltant-se moralment contra els senyors (boletaires) creant una moral de ressentiment de bolets esclaus?

I si els bolets fóssim nosaltres? Com en aquell altre conte de B. Brecht que ens parla dels taurons i dels peixets com si fossin humans? Què passaria aleshores?

“Si els taurons fossin homes, es farien naturalment la guerra entre ells per conquerir caixes i peixets d’altri. A més, cada tauró obligaria als seus propis peixets a combatre en aquestes guerres. Cada tauró ensenyaria als seus peixets que entre ells i els peixets d’altres taurons hi ha una enorme diferència. Si bé tots els peixets són muts, proclamarien que el cert és que callen en idiomes molt distints i per això no arriben mai a entendre’s. A cada peixet que en una guerra matés alguns peixets enemics, d’aquells que callen en un altre idioma, se li concediria una medalla i a més se li atorgaria el títol d’heroi…Hi hauria així mateix una religió… Els peixets més grossos, que serien els que ocuparien certs llocs, s’encarregarien de mantenir l’ordre entre els altres peixets i es farien mestres i oficials, enginyers en la construcció de caixes…. En un mot en el mar hi hauria per fi una cultura si els taurons fossin homes." B.Brecht. Historias de Almanaque Ed. Alianza

Un joc per caçar bolets virtuals: http://www.arrakis.es/~trall/bolets.htm

[@more@]