Un món tecnològic

No hi ha dubte que vivim en un món tecnològic. Ara mateix estic escrivint a través d’un aparell produït per la tecnologia. Malgrat alguns hi estiguin en contra, com per exemple J. Zerzan, Unabomber, o T. Roszak. La tecnologia també té aspectes positius. Amb la tecnologia podem comunicar-nos a grans distàncies, crear màquines que ens “alliberen”, fins a cert punt, de les feines més dures i feixugues. Dic fins a cert punt, perquè a vegades, més que alliberar-nos, ens atrapen, empresonen, ens dominen. Amb tot, el que ja no podem fer, a menys que haguem perdut l’enteniment, és convertir-nos en neoluddites i destruir-la. Seria un gran error tornar a estats primitius, com proposa J. Zerzan. Malgrat la tecnologia sigui la causa de molts dels mals que ens afligeixen, no la podem eliminar completament.

La qüestió, potser, que més ens hauria de preocupar és cap a on ens portará el seu ús. Acabarem convertint el món en una mena de Cismatrix, com la que ens descriu el pare del cyberpunk, Bruce Sterling? O més aviat el que aconseguirem és destruir el món.

I com ens afectarà a nosaltres, la tecnologització del món? Esdevindrem éssers mecànics, gràcies als avenços tecnològics o bé formistes modificats genèticament, amb un gran control de la ment i els diferents nivells de consciència?

El coneixement era poder. I en la recerca del coneixement, la humanitat havia assolit una energia tan brillant i furiosa com un cable elèctric. El que estava en joc era més important que mai; les perspectives eren increïbles, les potencialitats més terribles i les implicacions més aterridores que a qualquier cosa a la qual la humanitat o les seves espècies successores s’haguessin enfrontat mai.
Però la ment humana tenia els seus recursos. La capacitat de supervivència no es trobava només en les agudes percepcions dels formistes, amb els seus arsenals de substàncies bioquímiques per millorar el cervell, o en els avenços cibernètics dels mecanistes i la lògica implacable de les seves intel·ligències artificials. El món es mantenia intacte gràcies a la fantàstica predilecció de la ment humana per l’avorriment.”
B. Sterling (2005): Cismatrix. Bilbliópolis. Madrid.

[@more@]



1 comment so far ↓

#   ef on 10.07.06 at 9:29     

Coneixes els llibres i pensament de Jacques Ellul? Te un discurs sobre la tècnica i una proposta ètica molt sugerent