Una societat sense homes?

Ara que han descobert certes anomalies en el cromosoma Y, es pot dir gairebé amb seguretat que anem cap a una societat sense homes. Les dones són el futur de la humanitat. No m’ho invento. Ho diuen els últims estudis científics.

Fa unes setmanes en el programa REDES dedicat al Sexe i la diversitat, van fer referència a les recents investigacions genètiques. S’ha descobert que el cromosoma Y està reduint el seu tamany, s’està fent més petit. Aquest cromosoma és el que marca la diferència de gèneres i el responsable, en bona part, de les actituds violentes. De fet, hi ha més casos de violència entre els homes que no pas en les dones. Per exemple tots els casos que s’han donat a EEUU de psicòpates o d’assassins en sèrie sempre han estat protagonitzats per homes. L’altra dia mateix, en una escola un repartidor de llet (o potser s’hauria de dir de mala llet?) va matar a tres escolars i després va rematar la feina suïcidant-se.

Però, tornat a la reducció progressiva del cromosoma Y: una de les conseqüències de la seva degeneració és que cada vegada naixeran més dones que homes. Què passarà quan només neixin dones? S’acabarà l’espècie? Serà possible una societat sense homes? Seria preferible?

Personalment i malgrat tots els inconvenients no m’agradaria viure en una societat sense homes, però segurament el món seria millor. Potser, aleshores no hi haurien guerres, delinqüència, ni actes violents de cap mena. O no?

“Aunque hombres y mujeres compartimos la misma naturaleza humana, hay diferencias manifiestas en nuestra anatomia, nuestra conducta y nuestros sentimientos. Estas diferencias son la sal y la pimienta de nuestras relaciones, aunque a veces resulten irritantes.” J. Mosterin (2006): La naturaleza humana. Ed. Gran Austral. pàg 278

[@more@]