Informació i física

Ahir vaig anar a una conferència de Miquel Feixas sobre informació i ciència que portava per títol una frase que va pronunciar el 1961 R. Landauer: "La informació és física!". Una frase que potser és necessari recordar avui en dia, perquè vulguem o no vivim en una societat de la informació o millor dit dominada per la informació. Una informació que s’ha convertit no només en poder, sinó en un valor econòmic important. A vegades oblidem que la informació no és una entitat intangible, sinó que té un suport material i que el cervell intervé en el procés de generació.

M. Feixas va començar parlant precisament de la societat de la informació i de com la informació és un dels recursos fonamentals per la vida juntament amb l’energia. La informació es pot definir de manera general com tot allò que ens entra pels sentits i com a matèria primera de tota activitat mental. El processament de la informació té com a resultat el coneixement. Per aquest motiu la societat de la informació es pot dir que tendeix a una societat del coneixement. Amb tot, sempre ens podem preguntar fins a quin punt la informació proporciona coneixement, perquè l’excés d’informació, que és el que està passant actualment, pot arribar a provocar tot el contrari del coneixement, és a dir, ignorància. Per molta informació que tinguem si no la sabem processar i seleccionar serà difícil obtenir-ne coneixement.

Tornant a la conferència, es va fer un breu resum històric de com ha canviat la transmissió de la informació a través dels segles gràcies als invents tècnics, com l’escriptura i la impremta fins a la tecnologia digital actual. En tots aquests casos el suport sempre és físic. La digitalització de la informació ha suposat tota una revolució, perquè ha reduït la informació a nombres, l’ha codificat en bits. D’aquesta manera s’ha pogut transmetre i comprimir la informació amb més eficàcia i velocitat fins a tal punt que arribat a constituir un problema pel seu excés. La informació que en un principi havia de servir per organitzar dades, ha provocat entropia i incertesa. Sembla com si existís un límit per a la informació, si anem més enllà el que obtenim no és coneixement, sinó incertesa. De fet si s’admet que la informació és física, el que succeeix és que es compleix el segon principi de la termodinàmica. Per altra banda, si volem eliminar la informació també ens trobarem amb que augmenta l’entropia del sistema, perquè té un cost, una despesa d’energia que desestabilitza el conjunt.

Unes idees que ens poden ajudar a entendre millor l’entropia mundial actual, o tal vegada potser no, qui sap?

“Darrere el repte de la globalitat i de la complexitat se n’amaga un altre : el de l’expansió incontrolada del saber. El creixement ininterromput del coneixement basteix una gegantina torre de Babel que retruny de llenguatges discordants. La torre ens domina perquè no podem dominar els nostres sabers. Deia T.S. Eliot : "On és el coneixement que perdem en la informació?" El coneixement només és coneixement en tant que organització, relació i contextualització d’informacions. Les informacions constitueixen parcel·les de saber disperses. Arreu, tant a les ciències com als mitjans de comunicació, les informacions ens colguen. Per restringida que sigui la matèria, l’especialista ni tan sols pot arribar a tenir coneixement de tota la informació dedicada a la seva àrea. Cada cop més la proliferació gegantina de coneixements s’escapa al control humà.” Edgar Morin: Tenir el cap clar. Per organitzar els coneixements i aprendre a viure. Ed. La campana B. 2001

[@more@]