Intencions o resultats?

Existeixen diferents maneres d’interpretar i avaluar moralment una acció, per exemple: segons les intencions o els resultats. En el primer cas es pot partir d’una interpretació kantiana de l’acció moral, en el segon pot servir l’utilitarisme de Mill.

Si es tenen en compte les intencions: una acció és bona si ha estat realitzada amb bona voluntat, i dolenta quan hi ha mala voluntat per part de l’agent que l’ha realitzat. Però, com diu la dita: “De bones intencions, l’infern n’és ple”. Podem tenir molt bones intencions i espifiar-la, perquè tot i que volíem fer-ho bé, el resultat ha estat desastrós. Per exemple, volíem ajudar a una persona i al final el que hem fet és perjudicar-la. En l’àmbit personal ens pot passar moltes vegades i a mi m’ha passat recentment. No tenia cap intenció de fer mal a una persona en concret, sinó tot el contrari, en canvi al final el resultat no ha sigut malauradament com m’esperava. En l’àmbit polític actual, també es podria aplicar a la propera votació sobre el nou Estatut. La intenció de vot sigui quina sigui l’opció que es trií al final, pot tenir conseqüències imprevisibles i un resultat inesperat. Pel que fa a les accions realitzades amb mala intenció, a vegades, només en algunes ocasions, pot ser que el resultat esdevingui beneficiós, tot i que no és gaire normal que sigui així. Quan hi ha mala intenció, quan realment es vol fer mal a algú, i hi ha gent que en sap un niu, aleshores sense cap dubte es pot dir que aquella acció moralment és reprovable, indigna, censurable i punyetera. Per exemple: fer un informe anònim sense escrúpols, a traïció, sabent que es farà mal no només a la persona afectada, sinó també a les més relacionades amb el fet en qüestió. En una Universitat el nom del qual no vull pronunciar, no sé tampoc si ho fan en cap altra les coses funcionen així.

Donat, doncs, que les intencions no sempre ens asseguren un criteri fiable a l’hora d’avaluar les accions des d’un punt de vista moral, podríem utilitzar un altre criteri: els resultats. Mill i l’utilitarisme en general proposen tenir en compte els resultats que provoca una acció deixant de banda les intencions amb que ha estat realitzada. Si volem saber si una acció és correcta o bona, hem d’avaluar quins han estat els seus resultats i no les intencions amb que ha estat realitzada. Si una acció s’ha fet amb mala intenció i el resultat ha estat bo, no ha perjudicat a ningú, sinó tot el contrari, ha provocat més beneficis que pèrdues, ha fet feliç a molta gent, aleshores l’acció és bona. Al final doncs, l’important són els resultats, o no?

“El credo que posa com a fonament de la morla la Utilitat o el Principi de major felicitat possible, sosté que tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, i dolenta en proporció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat. Per felicitat s’entén plaer i absència de dolor; per infelicitat, dolor i privació de plaer.” J. S. Mill. L’utilitarisme, II, 8.

[@more@]



3 comments ↓

#   Mlavix on 04.29.06 at 12:39     

El problema que hi veig és que a l’hora de fer quelcom no podem saber quin serà el resultat. Així doncs, t’has oblidat d’avaluar el fet que amb males intencions també es poden produir mals resultats. El judici que fas és el producte d’una reflexió a posteriori. I m’atreviria a dir que degut a la mala experiència que expliques. Però bé, no vull incidir on no em toca. El cas és que quin és el resultat òptim? I si n’hi ha cap, on ens porta? Cap al benefici propi? El dels demès? Els històrics? No, crec que no ens podem desvincular de la intenció, i sobretot, de la bona intenció que és la que cal encomanar. De vegades les coses no són tan senzilles com ens agradarien, i potser en un moment donat ens afligim per alguna cosa que no ha sortit com esperàvem. Però si ha estat amb bona intenció i un pot dir-se a un mateix que ha fet el que ha pogut, ja comencem amb bon peu. Donar-se a les estratagemes de mal perdedor és ja fer un pas en fals cap els demés, la vida consisteix més en crear-nos una estructura cap al futur de la qual estiguem orgullosos que no pas jugar avui sí demà no. Hi ha aquella frase que diu que la veritat cau pel seu propi pes, no diu quan, i això és el que més angoixa, però no veig millor alternativa que voler fer les coses amb la millor voluntat si volem que en un futur tot rutlli d’acord amb els nostres plans. Per dir-ho amb altres paraules, fem-nos el símil del botànic, que planta les seves flors amb tota la bona intenció perquè al temps, aquelles llavors s’alcin amunt amb tot el color de la flor. I si surten pansides caldrà més aviat fixar-nos en què hem fet malament per més tard, fer-ho millor.

Salut!

#   Gloria on 04.29.06 at 16:02     

Hi ha una pel.licula de Billie August sobre guió d’Ingmar Bergman que ilustra molt bé part d’aixó que dius: “Best Intentions” o com es va coneixre a l’Argentina (no sé al estat espanyol…)”Con las mejores intenciones”. Molt bo el post d’avui.

#   Cristina Melo on 05.10.06 at 21:49     

são necessárias as intenções e os resultados.