Som venedors

Avui en dia és evident que aquell que més triomfa és qui se sap vendre. Ahir mateix a les parades de llibres els més comprats, els que més es van vendre, van ser els que més es van saber vendre. Com llegia en un altre bloc, la TV influeix manipuladorament sobre les preferències dels compradors. Els autors mediàtics més comprats o més venuts van ser els que la gent podia reconèixer, perquè els havia vist a través de la TV o perquè altres mitjans de comunicació de masses n’havien parlat o anunciat.

Amb tot s’ha de dir que no se n’hagués parlat o haguessin aparegut en la TV sinó s’haguessin sabut vendre, si no haguessin sabut donar una imatge d’ells mateixos que ven, que la gent accepta.

Sens dubte el domini de la imatge és important i no només això, sinó que la imatge que es rep i la que se sap transmetre és determinant per a ser tingut en consideració en la societat actual.

Ens obliguen a vendre’ns per a ser reconeguts, respectats, estimats… Si no ho fem així, si no sabem vendre`ns, aleshores apareix el descrèdit, el rebuig, l’oblit…

Qui se sap vendre, ven llibres per Sant Jordi i quan vulgui; qui no ho sap fer, pot vendre llibres la resta de l’any o no vendre’n cap; Qui se sap vendre, li regalen una rosa per Sant Jordi i quan calgui; qui no ho sap fer, en pot rebre tot l’any o mai!

“La riquesa de les societats en què domina el mode de producció capitalista apareix com una gegantina acumulació de mercaderies, i la mercaderia com la forma elemental d’aquesta riquesa. Per això el nostre estudi comença amb l’anàlisi de la mercaderia.

La mercaderia és, per de sobte, un objecte exterior, una cosa que, per les seves propietats, satisfà necessitats humanes d’alguna classe. La natura d’aquestes necessitats -el que corresponguin, per exemple, de l’estómac o de la fantasia- no fa a la cosa. Tampoc es tracta aquí de com satisfà la cosa la necessitat humana, si immediatament com a mitjà de subsistència, això és, com a objecte de gaudi, o per una volta, com a mitjà de producció.” Karl Marx: El Capital, Llibre primer. Grijalbo, Barcelona 1976, vol.1, p. 43-44.

[@more@]



1 comment so far ↓

#   júlia on 04.24.06 at 12:15     

Personalment, crec que hi ha molts altres factors que també s’escapen a la comprensió, hi va haver més ‘venda’ mediàtica d’altres autors que no pas del de La Catedral del Mar, per exemple. Hi ha la força, imprevisible, de l’atzar, altrament no hi hauria fracassos (de vendes), i no sempre els mitjans de comunicació encerten. El que sí és cert és el fet que el terme ‘consum cultural’ està desplaçant tots els altres i que, com deia Huxley -més o menys, cito de memòria-, cent repeticions fan una veritat.