Un món alienant

Avui és primer de maig i se celebra el dia dels treballadors o és el de l’alienació dels treballadors? Són més lliures els treballadors ara que abans? Potser alguns ho siguin, aquells que treballen per ells mateixos, els autònoms. Amb tot, no deixen d’estar sotmesos a les condicions alienants de l’economia globalitzant.

L’alienació és un concepte que té un origen jurídic derivat del llatí alienus, aliè, que pertany a un altre (aliïn), i que s’aplica en les vendes o cessions. En filosofia el sentit d’aquest terme correspon al de les paraules alemanyes Entfremdung, Veräusserung i Entäusserung, que signifiquen «estranyació», «distanciament» i «exteriorització», i expressen una estranyesa del subjecte respecte de si mateix. Per Marx existien diferents tipus d’alienació: l’econòmica, la religiosa, la social, la política, la filosòfica. Totes elles s’havien de considerar com derivacions de la primera, l’alienació econòmica, que sorgia de les relacions dels treballadors amb els mitjans de producció i amb els qui els posseïen.

Clar que es pot matisar: actualment no tots els treballs alienen, en el sentit que provoquen en el treballador una sensació d’estranyament, de sentir-se desproveït del fruit dels seus esforços. Però, els treballs que alienen, actualment alienen molt. Milers de treballadors són explotats arreu del món, mentre uns altres s’ho miren, ja sigui perquè estan completament satisfets dels guanys que n’obtenen o perquè no saben què poden fer per canviar la situació.

No seria possible un altre món? Un món on tothom fos tractat igual, on no hi haguessin explotadors i explotats? Els neoliberals afirmen rotundament que no és possible, clar, per als seus interessos no ho pot ser de cap manera! No hi ha alternativa al capitalisme, perquè els capitalistes lluiten incansablement per a que no n’hi hagi.

Alguns països, però, estan intentant canviar una mica la situació. A sudamèrica es comencen a organitzar i a establir pactes, com per exemple els que han fet Veneçuela i Bolívia. Un petit pas important, cap a un altre món, ni millor ni pitjor, tan sols diferent. Com deia el Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos”.

"A causa de la divisió del treball i de l’extensió de la maquinària, el treball dels proletaris ha perdut tot caràcter independent, i amb això tot atractiu per als treballadors. Aquests es converteixen en un mer accessori de la màquina, dels quals només s’exigeix el moviment de mà més simple, més monòton, més fàcil d’aprendre. Les despeses que provoca el treballador es limiten, per això, quasi només als queviures que li calen per a la seva manutenció i per a la reproducció de la seva espècie. El preu d’una mercaderia, però, i per tant el del treball, és idèntic als seus costos de producció. En la mateixa mesura que la repugnància al treball augmenta, disminueix el salari. Encara més, en la mesura que augmenta la maquinària i la divisió del treball, augmenta la massa del treball, sigui per un augment de les hores de treball, sigui per l’augment del treball exigit en un temps donat, per l’acceleració de la marxa de les màquines,… " K. Marx: El manifest del partit comunista

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Cristina Melo on 05.10.06 at 21:45     

Sim eu concordo com esta ideia de alienação massiva, talvez sempre tenha existido, o trabalho e diferenciação social sempre existiu, mas o trabalho já não representa bem a sobrevivência ( embora seja de facto), representa os fins pelos meios; o valor sem valor.