L’entusiasme

Aprofitant les darreres hores de vacances he recordat un text que pot ser prou escaient per retornar de nou a la feina. El text que s’ha atribuït a Lord Shaftesbury, tot i que va ser publicat anònimament, és la Carta sobre l’entusiasme. Anthony Ashley Cooper, tercer comte de Shaftesbury (1671-1712) va escriure aquesta carta amb la intenció d’avisar dels perills que pot suposar l’entusiasme. Entre els perills més perillosos de l’entusiasme mal portat es troba el fanatisme, considerat pels antics com una aparició que corprèn l’esperit perjudicialment.

L’únic antídot contra l’entusiasme és el coneixement interior d’un mateix i mantenir el bon humor. El bon humor és un mecanisme de seguretat contra l’entusiasme i ens permet fugir del pànic que pot provocar un cert tipus d’entusiasme aclaparador.

“Hi ha una malenconia que acompanya a tot entusiasme. Ja es tracti d’amor o de religió (doncs en ells hi ha entusiasmes) no hi ha res capaç de posar fre al prejudici creixent d’ambdues, a menys que s’elimini la malenconia i no resti la ment en llibertat per escoltar tot el que es pugui dir contra la ridiculesa de l’exageració en un o altre sentit.” Pàg. 102

El bon humor és prova d’ingeni i no té por al ridícul demostrant així la seva bondat. Shaftesbury posa l’exemple de Sòcrates el qual va ajudar a Aristòfanes en la seva obra de teatre “Els núvols” a donar una visió ridícula d’ell mateix. Procurem doncs, que l’entusiasme no ens envaeixi i que predomini el bon humor.

[@more@]