Giordano Bruno in memoriam

Aquesta setmana el grup de teatre Proscenium ha fet una lectura dramatitzada de l’obra “L’heretge” de Morris West a la sala Planeta de Girona. Tot un exemple de la intolerància religiosa de l’església catòlica als llargs dels segles, en uns dies en què es recorda el sacrifici de la figura emblemàtica de la seva fe. Precisament, en aquestes dates paga la pena recordar el sacrifici d’altres, que malgrat haver defensat bona part de la seva vida la fe cristiana, van ser cremats a la foguera. Només per tenir idees diferents, que s’allunyaven als dogmes establerts i per la necessitat que tenia l’església catòlica d’un boc expiatori en uns moments de deserció dels seus membres, Giordano Bruno va ser processat injustament i cremat al Campo dei fiore a Roma el 17 de febrer del 1600.

Giordano Filipo Bruno va néixer a Nola, Itàlia el 1548, va ser un erudit del Renaixement i un dels filòsofs més injustament oblidats. Als divuit anys entrà a l’ordre dels dominics, però al cap de deu anys l’abandonà perquè discrepava de les idees de l’ordre. Aleshores, inicià una vida de constant peregrinació per Europa, fins que va tornar a Itàlia i fou acusat d’herètic (anar contra les idees de l’església).

Giordano Bruno va defensar la validesa del model copernicà com a imatge real de l’Univers. Un Univers dinàmic, en constant canvi, etern en el temps i infinit en l’espai. Algunes de les seves idees més problemàtiques van ser dir que l’home formava part de la naturalesa i n’era una part integrant més com totes les altres; que la terra és un fragment insignificant de la totalitat de l’Univers; que hi havia infinits móns i que en ells hi havia vida.

" Contempla en la vela que duu aquest candeler, a qui dono a llum, allò que clarificarà certes ombres d’idees… No fa falta que t’instrueixi en la meva creença. El temps tot ho dóna i tot ho lleva; tot canvia però gens pereix. Un solament és immutable, etern i dura per a sempre, un i el mateix amb si mateix. Amb aquesta filosofia el meu esperit creix, la meva ment s’expandeix. Per això, no importa quan fosca sigui la nit, espero l’alba, i aquells que viuen en el dia esperen la nit. Per tant, frueix, i mantén-te íntegre, si pots, i retorna amor per amor. " El Candeler (fragment)

[@more@]



2 comments ↓

#   Gloria on 04.14.06 at 21:19     

Molt agraïda i conmuguda per aquest “in memoriam”. Es un filósof que ha marcat molt el meu pensament…

#   Cristina Melo on 04.14.06 at 22:29     

Excelente blog.
Voltarei.