Emocions i sentiments

Plorem
perquè estem tristos o estem tristos perquè plorem? Tremolem perquè tenim por
o tenim por perquè tremolem? Què són primer les emocions o els sentiments? Ahir
al programa REDES
Antonio
Damasio
va explicar que les emocions són anteriors als sentiments i que
aquests últims depenen de les primeres, al contrari del que ens fa pensar el
sentit comú. Primer de tot es produeixen diferents reaccions del cos, el que
s’anomenen les emocions i després la ment produeix els sentiments. Sentim por,
perquè primer el cos reacciona a un estimul. A. Damasio dóna molta importància
a les emocions.

Les emocions no
es poden controlar mitjançant la raó pura. Damasio va comparar la teoria kantiana,
segons la qual la passió es pot controlar dient simplement que no, amb la d’Spinoza
i D. Hume que ofereixen una posició més humanitzada i afirmen que per contrarestar
una emoció negativa se n’ha de tenir una de positiva més forta. Dominar la voluntat
(mètode per educar la raó per tenir les emocions adients), és tenir l’emoció
adient que pugui contrarestar una emoció positiva que la neutralitzi. Aquesta
és la posició que manté Damasio en ell seu llibre En
busca de Spinoza
. Les emocions no sempre són dolentes, n’hi ha de bones
i dolentes. L’educació ho hauria de tenir en compte i organitzar les emocions
per eliminar les negatives i reforçar les positives. També va afirmar que és
inherent a l’ésser humà torturar, matar. Aleshores el propòsit d’una bona educació
hauria de ser reprimir el pitjor de la naturalesa humana i potenciar el millor.

En la societat
actual cada vegada és més necessària una certa competència emocional, perquè
si sabem controlar les emocions, podrem controlar els sentiments. L’educació
però molt sovint ha oblidat aquest aspecte, perquè el sentit comú ens condueix
a pensar tot el contrari. Segons el sentit comú, primer sentim por i després
tremolem. Primer estem tristos i després plorem. Però, els estudis sobre neurofisiologia
revelen tot el contrari. El psicòleg W.
James
tenia raó.

Per
entendre millor les emocions s’han fet diferents experiments des del camp de
la neurofisiologia a partir dels quals s’ha pogut comprovar com aquestes, les
emocions, són la resposta a un estímul que produeix un impacte en el cervell.
Un cop s’obté la resposta, l’emoció, el pensament decideix que ha de fer. Aquesta
decisió va acompanyada d’un sentiment. Així, doncs, sense emocions no podríem
tenir sentiments i prendre les decisions més adients a cada situació.

A través dels diferents
estudis s’ha observat com algunes hormones són decisives en el comportament
humà. La neurotrofina, per exemple seria la responsable de la passió i una altra
hormona l’oxitocina de la tendresa. Aquestes són algunes de les hormones que
s’alliberen en situacions emocionals. L’oxitocina crea un vincle estable i definitiu.
S’ha experimentat amb alguns animals i s’ha vist que si s’elimina, es trenquen
els vincles d’unió. Tot i que no es pot comparar del tot entre animals i humans,
perquè en els humans intervenen altres factors com la consciència. Tenir sentiments
és ser conscient del que succeeix al cos i no totes les emocions són del mateix
tipus. A més, no tots els animals tenen les mateixes emocions. Per exemple en
el cas de l’empatia es necessita una organització de consciència superior. Aleshores
es podria dir que no tots els sentiments són el producte de substàncies químiques?

La qüestió és com
es construeixen els sentiments, com la solidaritat. Els estudis han revelat
que la part frontal del cervell regula les emocions i si es té una lesió en
aquesta part, aleshores s’és incapaç de tenir emocions i com a conseqüència
sentiments.

Una altra pregunta
que es pot plantejar és: quina connexió es pot establir entre les emocions i
el comportament moral? Per exemple la compassió, és natural o es pot construir.
Si no ens sentim afectats per la misèria, la guerra, com es poden tenir sentiments
altruistes? Seria important fer un estudi de les emocions socials per solucionar
el conflicte social. D’aquesta manera es podria explicar, per exemple els comportaments
racistes en els camps de futbol, a part d’altres reaccions de la
vida quotidiana.

Finalment, es va
tractar el tema de les emocions aplicades a la intel·ligència artificial. Podrien
construir-se cervells robòtics capaços de tenir emocions? Si fos així aleshores
els robots tindrien sentiments. Si els sentiments són el resultat d’una resposta
corporal, coneixent aquest mecanisme que les provoca es podrien construir robots
o màquines amb emocions. Es diu que en el futur els robots tindran
emocions, però abans han de tenir consciència. Tindran consciència els robots?
Tenir consciència vol dir tenir coneixement de les accions que realitzem o els
pensaments que tenim. Els animals tenen models emocionals simples, els robots
també podrien tenir-los. Amb tot, l’home té un sistema molt més complex, per
tant de moment és molt difícil fer robots que siguin com els humans a nivell
d’emocions i sentiments, però qui sap si algun dia serà possible.

109.
D’aquí la gran diferència entre un error de fet i
un altre de dret; i d’aquí la raó per la qual un és criminal, normalment, i
no l’altre. Quan Èdip va matar a Laio, ignorava la relació i, per les circumstàncies,
de mode innocent i involuntari, es va formar una opinió errònia de l’acció que
va realitzar. Però quan Neró va matar Agripina, totes les relacions entre ell
i la persona, i totes les circumstàncies del fet, li eren conegudes prèviament;
però el motiu de la venjança, por o interès, van prevaler en el seu salvatge
cor sobre els sentiments del deure i de la humanitat. I quan abominem d’ell,
no és perquè haguem vist relacions que ell ignorava, sinó que, per la rectitud
de la nostra disposició, experimentem sentiments per als que ell estava endurit
per l’adulació i una llarga perseverança en els més enormes crims. En aquests
sentiments, per tant, i no en el descobriment de relacions de qualsevol tipus,
consisteixen totes les determinacions morals. Abans de pretendre formar una
decisió d’aquesta classe, tot ha de ser conegut i esbrinat respecte a l’objecte
o a l’acció. Per la nostra part no queda sinó experimentar un sentiment de censura
o aprovació, a partir del qual decidim si l’acció és criminal o virtuosa.

D. Hume:
Apèndix I de la Investigació sobre els principis de
la moral

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Xavi on 04.12.06 at 13:44     

No sóc gaire partidari del programa REDES, cal tenir les coses clares per no acabar entenent el que no és. Però bé, tothom és lliure de veure el que vulgui. Respecte al post d’avui, no estic segur que se’n pugui treure l’aigua clara. En la meva humil opinió, hi ha un bon salt de passar del platejament de les reaccions quimiques corporals a parlar de moralitat i racisme. Ja sé que et limites a fer resum, però d’altra banda no negues pas seva veritat.