Física o metafísica

En les darreres investigacions sobre el macrocosmos i el microcosmos, la Física està arribant a resultats curiosos o si més no sorprenents. Uns resultats que condueixen paradoxalment a la metafísica, és a dir, a parlar de l’invisible, del que no és material.

Els components últims dels àtoms són unes partícules sense càrrega d’energia ni matèria. Si anem més enllà ens trobem amb el buit. Respecte a l’Univers (uns diuen que pla i els altres esfèric) s’han trobat que aquest s’està expandint per la força del buit.

L’altre dia en una conferència de J. Antoni Grífols, que duia precisament el títol de Mysterium cosmogràficum (en referència a una obra de Kepler on aquest es pensava haver descobert ingènuament els misteris de l’Univers) es va explicar com un 65% de l’Univers està format pel buit, que exerceix una força expansiva. El no-res empeny a la matèria.

Però, com pot exercir cap força una cosa que no és? Parmènides fa segles va deixar clar que el que no és no pot ser, doncs aleshores ja seria alguna cosa. Ara sembla ser que el no-ésser és, té una existència. Plató diria que si en podem parlar és que deu ser alguna cosa, en cas contrari no en podríem parlar. Ara bé, per Plató el que no és formava part d’un món d’aparences i no de l’autèntica realitat. Empèdocles, però ja va descobrir que l’invisible pot exercir una força sobre el visible. El mateix pensament el trobem en la física moderna (relativista a partir de les equacions d’Einstein) perquè considera que el buit no és una aparença com deia Plató, sinó que seguint el pensament d’Empèdocles ha pogut constatar com el buit forma part de la realitat i serveix per explicar el moviment de l’Univers. La Física es converteix en Metafísica?

"És necessari dir i pensar que el que és, és, ja que l’ésser és i el no-ser no és; afirmacions que t’invito a considerar bé. En primer lloc, aparta el teu pensament d’aquest camí d’investigació que acabo de condemnar; fes el mateix respecte d’aquell per on vaguen errants els homes ignorants, de doble cara." Parmènides

[@more@]



2 comments ↓

#   Perejoan on 03.04.06 at 18:16     

Molt interessant. Per pensar-hi.

#   Enric Gil on 03.05.06 at 1:41     

Si el buit ha d’empènyer la matèria, voldrà dir que el no-ésser d’alguna manera és i que no es tractarà d’un no-ésser absolut, sinó d’una mena d’ésser-en-potència, llavor de l’univers. El no-ésser absolut, per definició, mai no pot ser.