Educar o ensenyar? Escola o Institut?

Vivim en una època on els conceptes es confonen. Confusió que es pot veure reflectida en la mateixa administració pública. Per exemple el conegut Departament d’Ensenyament ha passat a ser el Departament d’Educació. No sé si coneixeu un acudit que es va fer famós en cercles iniciàtics segons el qual certa persona trucava a l’esmentat Departament i començava dient Bon dia, obtenint com a resposta Educació, i el que havia trucat responia, però si ja he dit Bon dia! (manifestant d’aquesta manera la seva educació). Acudits a part, és prou evident que a la societat actual li cal més educació i que aquesta no exclusivament s’ha de treballar a l’Escola (se sobreentén a primària), sinó a tota la societat en general (i amb especial èmfasi en la família). Ara però, no s’ha d’educar només a l’Escola, sinó també als centres o Instituts d’Ensenyament (o ara és Educació?) Secundari, sense tenir en compte que també s’hi duen a terme estudis superiors postobligatoris i que no s’han de dedicar només a educar, sinó que també s’han de donar uns certs continguts. O és que ensenyar ja no és rellevant? Potser no ho sigui com en altres èpoques. Les noves tecnologies han agafat segurament un relleu important en l’Ensenyament, però encara s’està molt lluny (ho dic per pròpia experiència) de saber-les utilitzar correctament. Ara el que cal és donar els recursos suficients per aprendre a aprendre, però com aprendre a aprendre si no se sap que s’ha d’aprendre?

Tota aquesta reflexió ha estat a causa d’un tríptic que he llegit avui d’una Universitat catalana respecte a uns premis dirigits als treballs de recerca de Batxillerat. En el tríptic es deia el següent: “Els treballs s’hauran de presentar acompanyats d’una autorització per part de l’Escola en què s’especifiqui l’àrea en la qual concursa el treball”. Tots els que hem llegit el tríptic, no hem pogut evitar un cert desconcert. Els Instituts ara són Escoles (concepte que sempre s’havia utilitzat per referir-se als ensenyaments primaris). De fet amb la reforma educativa, una part dels Instituts va passar a ser una continuació de l’Escola, però hi ha Instituts on a part del Batxillerat (preparació per a estudis superiors) també es fan Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior. Tanmateix el sector Universitari ens segueix considerant com una Escola.

Un altre exemple el podem trobar en una altra convocatòria de premis (de més prestigi) per als Treballs de recerca de Batxillerat. En aquesta es diu que els treballs de recerca presentats han d’anar acompanyats d’una autorització firmada per un empleat públic (?), no per un tutor del treball de recerca o per un professor de batxillerat, coordinador… sinó un empleat públic. S’ha de suposar que es refereix a algun professor, o no? Un bidell d’un Institut també és un empleat públic, o no?

Per últim, un cas que em van explicar l’altre dia sobre algú que havia presentat un treball en una Universitat on citava webs de professors de filosofia de Batxillerat i que en un informe de revisió del treball li havien assenyalat que no havia posat webs que feien servir els filòsofs professionals. Només voldria afegir que qui havia presentat el treball es dedicava a donar classes de filosofia al batxillerat en un Institut de Secundària. Si algú ho entén que m’ho expliqui!

“Però pensem en particular en la formació dels conceptes. Qualsevol paraula es converteix de manera immediata en concepte en tant que justament no ha de servir per a l’experiència singular i completament individualitzada a la qual deu el seu origen, per exemple, com a record, sinó que ha d’encaixar, alhora, amb innumerables experiències més o menys similars, però mai idèntiques estrictament parlant; en definitiva, amb casos completament diferents. Tot concepte es forma per equiparació de casos no iguals. De la mateixa manera que una fulla no es igual a una altra, també es cert que el concepte fulla s’ha format abandonant de manera arbitrària les diferències individuals, oblidant les notes distintives; aleshores es genera la representació, com si en la Natura hi hagués quelcom separat que fos la “fulla”, una espècie d’arquetip primigeni a partir del qual totes les fulles hagueren estat teixides, dissenyades, calibrades, colorejades, ondulades i pintades, però per unes mans tan maldestres, que cap exemplar fos una correcta i fidedigna còpia fidel de l’arquetip. Diem que un home és “honest”. Per què ha actuat avui tan honestament?, ens preguntem. La resposta sol ser: a causa de la seva honestedat. L’honestedat!. Açò significa: la “fulla” és la causa de les fulles. Tanmateix, no sabem res en absolut d’una qualitat essencial, anomenada “honestedat”, sinó d’una nombrosa sèrie d’accions individuals, i, per tant, diferents, que igualem oblidant les diferències, i que, aleshores, anomenem accions honestes. Al final, acabem formulant, a partir d’elles, una qualitas occulta anomenada “honestedat”.” FRIEDRICH WILHELM NIETZSCHE: Sobre veritat i mentida en sentit extramoral

[@more@]