Crim i càstig

Mirant la pel·lícula Minority report he pensat en la novel·la de Dostoievsky i en els crims que impunement es cometen cada dia sense que siguin castigats. Raskolnikov comet el seu crim i cap pre-cognitiu pot preveure el que vol fer. En canvi en la ciutat futurista de Bradbury, l’existència d’una brigada pre-crim impedeix que els criminals arribin a assolir els seus objectius. Els pre-cognitius poden veure el futur i assenyalar els culpables abans que ho siguin. Quin món és millor? El de Raskolnikov que ple de remordiments decideix confessar el seu crim, tot i que és conscient que el que ha fet no és tant dolent com els crims, que es cometen en les guerres (com per exemple es llancen bombes sobre la població innocent), o el de Minority Report on el càstig precedeix al crim?

Seria preferible un món on es castigués al culpable abans que cometés el seu crim? Seria ètic, en el sentit de just, lícit, correcte? On quedaria la llibertat humana, el lliure albir? I si al final es decidís no cometre el crim? No sé a qui li agradaria viure en un món on tothom seria culpable a priori, on s’hauria de demostrar constantment que s’és innocent. Aquest és algun dels inconvenients, al que es podria afegir que viuríem en una societat supercontrolada, com la imaginada per George Orwell a 1984, que no tindria en compte els elements atzarosos i imprevisibles de la conducta humana.

Per altra banda val a dir que també tindria avantatges: no moririen innocents i els criminals s’ho pensarien dues vegades abans de fer les seves accions. Per posar un exemple tenim el cas del violador cremat per la mare de la filla violada fa 7 anys. Si s’hagués previst el crim, ni la noia hagués estat violada, ni la mare hagués embogit cremant al violador, ni aquest últim hagués mort.

Però és això el que volem?

“Comences a comprendre, per tant, quina mena de món anem creant? És exactament el contrari de les estúpides utopies hedonístiques imaginades pels vells reformadors. Un món ple de por, de traïció i de turment, un món en què l’un trepitgi i l’altre sigui trepitjat, un món que, a mesura que es refini més i més, no serà menys, sinó més venjatiu.” George Orwell: Mil nou-cents vuitanta-quatre.

[@more@]



2 comments ↓

#   Imagine on 06.25.05 at 20:35     

Em dona la sensació de que ja hi som en un món on el primer que has de demostrar és que “no ets culpable”, que no és el mateix que “ser innocent”. Per un altre banda, crec que un món “predictiu” i “pre-visible” s’hauria de mantindre fora dels marges de la raó i del lliure albir, com molt bé dius. Ara en faig “la pregunta del milió”: Si es pogués viure segons la peli “Minority Report”, i si es pogués sapiguer amb antelació la comesa de tota mena de crims ¿perqué s’haurien de castigar, doncs?.

#   Agustí on 06.27.05 at 1:24     

No sé si era a Venezuela, crec que si. L’altre dia un programa (al 33) parlaven que allà existeix la categoria de pre-delinquent, i que aquesta havia estat sovint la quartada de moltes morts de joves sota argument que “estaven encaminats a una mala vida”. Altre vegada la realitat supera la ficció!