Sartre, Descartes i Freud

Què tenen en comú J.P. Sartre, R. Descartes i S. Freud? Doncs, que s’han dedicat a pensar, que se’ls ha otorgat la categoria de filòsofs (Freud entre cometes) i que avui tots tres són notícia. El primer per celebrar-se el centenari del seu naixement, i els dos següents perquè han estat els autors de la Selectivitat d’enguany. A part d’això, la relació que es pot establir entre ells és complexa. Podríem trobar semblances com que tots tres es preocupen per l’home, tot i que des de perspectives força diferents. Sartre se centra en una existència per-a-la-mort i condemanada a ser lliure que produeix nàusea, Descartes en alliberar l’home del mecanicisme de l’Univers, a partir d’una idea clara i distinta del jo pensant com a quelcom diferent de la matèria extensa, i Freud en descobrir els mecanismes inconscients de la ment humana i que no permeten que siguem del tot lliures per culpa, precisament, d’un sentiment de culpabilitat per haver renunciat els instints més bàsics. En altres aspectes difereixen considerablement, tot i que coincideixen més Freud i Sartre per raons de proximitat històrica. Per exemple: Descartes afirma l’existència d’un Déu avalador del coneixement humà, Freud diu que Déu és una projecció de l’autoritat paterna i Sartre que estem completament sols.

Voldria haver posat els textos que han sortit a la selectivitat, però eren força extensos i en el tribunal que m’ha tocat se’ls havia acabat la versió catalana. Només tinc la versió castellana. Després diran que no n’hi ha en castellà!

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Ramon on 06.22.05 at 17:57     

El que tenen en comú Descartes i Sartre és senzill; tots dos són profundament dualistes: pensament/matèria en el cas de l’avi Descartes, “en soi”/ “pur soi” en el cas de Sartre. I Freud només pot ser entès seriosament com l’antípoda de Descartes (l’inconscient és una impugnació del cogito). Per cert, Sartre va escriure el guió d’una “peli”, mai no filmada, que anava sobre el savi vienès “Freud, l’escenari” que fa anys que està exhaurit en paper.