Som febles

Fa uns dies algú preguntava en un dels comentaris del bloc quina és la naturalesa humana. He intentat i encara segueixo en el propòsit de respondre a aquesta pregunta complexa i difícil, com també ho som nosaltres mateixos. Si sabéssim realment com som, em fa l’efecte que ja tindríem una part de la vida solucionada, per no dir tota.

Avui voldria afegir un altre qualificatiu a la comprensió de la naturalesa humana i dir que som febles. Per què? Per moltes raons, de les que voldria destacar-ne una en concret i que vaig llegir en un comentari d’una meva alumne: som febles, perquè ens deixem enganyar fàcilment. I té tota la raó. Ens deixem enganyar contínuament sense ser-ne gaire conscients. Ens deixem enganyar pels polítics quan ens prometen un estatut, que cada vegada està més lluny. Ens deixem enganyar per la publicitat i acabem comprant el que no necessitem. Ens deixem enganyar perquè necessitem que algú ens estimi… Ens deixem enganyar per un sistema econòmic capitalista com si fos el millor dels sistemes econòmics possibles. El pitjor d’aquest últim engany és que s’idealitza tant, que n’hi ha que perden la vida cada dia en el mar per aconseguir-lo.

Però, vulguem o no, arriba un dia en què ens adonem que tot era un engany i ens desenganyem. Aleshores deixem la nostra feblesa de banda i ens fem forts, encara que només per un temps. Ens desenganyem de la política, de l’economia, de la publicitat, de les persones que només feien veure que ens estimaven. Tanmateix, tornem a caure en el parany una i una altra vegada. I entre engany i desengany anem vivint seguint el marc de la nostra naturalesa complexa i paradoxal: entre la feblesa constant i la fortalesa efímera.

“Què és l’home? Aquesta és, segurament, una de les qüestions més importants que s’han de plantejar, i que depèn, en gran mesura, del nostre punt de vista sobre la naturalesa humana. El significat i el propòsit de la vida humana, què hem de fer, i el que podem esperar realitzar, son qüestions que queden fonamentalment afectades pel que pensem que sigui la naturalesa “real” o “vertadera” de l’home. Però existeixen molts punts de vista conflictius respecte al que realment és la naturalesa humana. (…) La Biblia veu a l’home com creat per un Déu trascendent que té un propósit definit per la nostra vida. “La naturalesa real de l’home és la totalitat de les relacions socials” va dir Marx (en les seves Tesis sobre Feuerbach 1845), Marx va negar l’existència de Déu i va sostenir que cada individu és un producte de la societat humana en què viu. “L’home està condemnat a ser lliure” va escriure Sartre, a França en els anys 40. Sartre va negar l’existència de Déu, però també va negar que estiguéssim determinats per la nostra societat ni per qualsevol altra cosa….” Leslie Stevenson: Siete teorias de la naturaleza humana, Ed. Catedra

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Naorte on 06.20.05 at 21:43     

Jo encara afegiria que no només som febles, sinó que, a més, el “sistema” capitalista cada vegada ens té més estudiats, cada vegada coneix millor les febleses de la naturalesa humana, i ho utilitza per augmentar, cada vegada més, els seus beneficis. Com, si no, podem explicar que molts ens passarem mitja vida treballant només per pagar els interessos que ens permeten comprar-nos un piset i aquí encara ningú no s’ha queixat. Control del pensament, del discurs polític, etc. En fi, no acabaria…