Un món feliç?

L’altre dia mentre llegia els articles de G. Sartori i O. Fallaci al diari El Mundo en referència al proper referèndum, que se celebrarà a Itàlia els dies 12 i 13 de Juny, sobre si els ciutadans volen que es permeti la investigació amb embrions humans i l’aprofundiment en el desenvolupament científic en àrees com la fertilització assistida i les proves amb cèl·lules mare, vaig pensar en “El món feliç” d’Aldous Huxley.

Penso que gairebé amb tres dits de front voldria viure en el món feliç profetitzat per Huxley, un món dividit en diferents classes genèticament programades: Alfes, Betes, Gammes, Deltes i Èpsilons. Cadascuna d’elles amb una funció determinada, a l’estil de la República platònica: els treballadors, els militars i els governants (per suposat els reis-filòsofs). La diferència entre ambdós visions d’un món estratificat en classes funcionals, consisteix que en la de Plató els individus ja naixien per naturalesa amb unes característiques que els feien aptes per a determinades funcions, en canvi en el món feliç de Huxley les diferències s’establien genèticament.

Amb tot no estic d’acord amb l’opinió de negar rotundament, com fa O. Fallaci en el seu article: “Nosotros los caníbales. Un manifiesto contra la investigación con células madres temorosa d’una repetició del nazisme, d’una societat plena de clons, d’uns éssers mig frankestenians que habitarien el planeta terra i el dominarien. Confio en què l’espècie humana sabrà, és a dir, sabrem controlar l’experimentació i evitarem crear petits o grans frankesteins clònics que ens destruirien com a espècie. Tot experiment té el seu risc i cal que sigui tingut en compte. Tanmateix, els científics s’han de responsabilitzar i tenir cura dels resultats que obtinguin.

Per altra banda, la investigació amb embrions pot ajudar a curar moltes malalties i a millorar la qualitat de vida de molts malalts crònics. Per què doncs oposar-s’hi? Com diu G. Sartori en el seu article: “La Iglesia, el alma y los embriones”, és que potser els embrions tenen ànima?

“Homes i dones estandaritzats. En fornades uniformes. Tot el personal d’una petita fàbrica, producte d’un sol òvul bokanovskificat.

-Noranta-sis bessons idèntics treballant en noranta-sis màquines idèntiques! –La veu del director tremolava gairebé d’entusiasme-. Sabem el que fem. Per primera vegada en la història. –Cità la divisa planetària-: “Comunitat, identitat, estabilitat”. Grans problemes Si podíem bokanovskificar indefinidament, el problema estaria resolt.

Resolt amb Gammes estandaritzades. Deltes idèntics, Epsilons uniformes. Milions de bessons iguals. El principi de la reproducció en massa aplicat, a l’últim de la biologia.” A. Huxley, Un món feliç

Recomano veure una pel·lícula excel·lent sobre el tema de la manipulació genètica: Gattaca

[@more@]



2 comments ↓

#   jmones on 06.12.05 at 18:04     

Hola Anna! Arran d’aquesta entrada del teu bloc he escrit un comentari al meu.

Volia fer-te un trackback però no em funciona de cap de les maneres, no sé si és el teu bloc o el meu wordpress…

Aprofito per felicitar-te pel teu bloc! El segueixo amb interès!

#   Jordi (itaca2000) on 06.14.05 at 11:46     

La idea de plató, no ens enganyem, tampoc va massa lluny de la societat que “pronosticava” en Huxley. Aristòtil a la seva “Política” ja ens parlava també que els escalus ho són per natura, en alguns llocs justificant que són fruit de les conquestes de guerra (mira, precisament com els papers de Salamanca), i en altres, potser a l’estil platónic perquè cada ésser neix condicionat per a cada cosa de manera natural, etc. Quina por aquests arguments! Principalment perquè aquests dos individus han marcat no sols el seu temps sinó que encara deixen restre en ple segle XXI.

En quan a la investigació embrional, per suposat SI. Malgrat que no confio en cert científics, especialment sabent com es manipula la investigació per interessos diversos; però tracto de confiar en general en l’ésser humà.

Molt atentament

Jordi