La decepció

Quan no passa allò que voldríem que passés, aleshores ens decepcionem. La decepció és un dels molts sentiments que podem experimentar al llarg de la nostra vida. La decepció apareix de mil maneres diferents: esperem que determinada persona ens estimi i no ho fa, esperem obtenir uns resultats millors dels que obtenim, esperem que el món funcioni d’una altra manera de com funciona, esperem trobar-nos amb algú i no ve o diu que no pot venir, esperem que algú llegeixi els nostres missatges i comprovem que ningú ho fa…

Es pot dir que la decepció va molt relacionada amb totes les nostres esperances i expectatives. Tot i que diuen que l’esperança és l’últim que es perd, no la desitgem com a última possibilitat. Sempre esperem veure realitzades les nostres esperances i és aleshores quan ens equivoquem. D’una manera o una altra, vulguem o no, en un moment o altre de la nostra vida, ens veiem abocats a la decepció.

Només el no desitjar, com diuen els estoics o els budistes, podria servir per anul·lar la decepció. Si no desitgem, si no esperem res de res ni de ningú, desapareixeria la decepció. Com podríem decepcionar-nos si no tenim desigs de futur, si no esperem que les coses passin com voldríem? Tanmateix, em pregunto: podríem viure sense esperances, sense desigs? No desitgen tots els que no desitgen, no desitjar res? No seria decepcionant viure sense decepcions? Viure sense decepcions, voldria dir viure sense esperar mai que passes res del que volem que passés, viure sense expectatives, sense desigs… És possible? Estem fets per no desitjar?

“Si desitges dedicar-te a la filosofia, prepara’t a ser escarnit qualque vegada, prepara’t a ser befat per molta gent, prepara’t a què et preguntin: “¿Com és que ens ha sortit de sobte un filòsof?” i “¿D’on ha sortit aquesta cella aixecada?” Tu no tinguis, certament, la cella aixecada, sinó que limita’t a aquelles coses que et semblin millors, com aquell qui ha estat assignat per Déu a aquest lloc.” Epictet: Enquiridió.

[@more@]



2 comments ↓

#   El Pensador on 06.09.05 at 5:42     

Potser seria tan senzill, com desitjar sense esperar. Complicat, oi?, deixem-ho.

#   júlia on 06.09.05 at 6:40     

La decepció és la vida mateixa, intentar moderar les nostres aspiracions i desigs ens pot donar una certa tranquil·litat. Pretendre viure sense desigs, però, és també un desig impossible, donada la naturalesa humana.