Els malentesos

Ara resulta que la LOE no estava ben redactada i la suposada gairebé eliminació de la filosofia no era més que un malentès.

LA VANGUARDIA – 28/05/2005

Redacción y agencias. MADRID

El Ministerio de Educación y Ciencia se comprometió ayer corregir el anteproyecto de la ley orgánica de Educación (LOE) para dejar claro que todos los estudiantes de bachillerato, en las tres modalidades, estudiarán la asignatura de filosofía. El director general de Educación, Formación Profesional e Innovación Educativa, José Luis Pérez Iriarte, aseguró ayer que "todos los estudiantes de bachillerato estudiarán filosofía, pero quizá el texto no lo diga con la suficiente fortuna, con lo que lo corregiremos".

El malentendido se debe a que el texto de la LOE presentado por la ministra de Educación, María Jesús San Segundo, recoge la filosofía como materia común sólo para una de las tres modalidades del bachillerato, Ciencias y Tecnología, y no, por tanto, para las modalidades de Artes y Humanidades y Ciencias Sociales. El gobierno del PP puso filosofía en el primer y segundo de bachillerato, antes incluso de hacer la LOCE. El PSOE proponía que se estudiara en un solo curso y en dos de las tres modalidades.

Així és que tot va ser un error lingüístic? Un simple malentès? Fa uns anys Wittgenstein ja ens va dir que la filosofia havia de servir per a clarificar el pensament i les proposicions utilitzades. Una raó de més per defensar l’ensenyament de la filosofia, per a que els futurs governants no cometin més errors lingüístics. És necessari, doncs, més que mai anar en compte amb l’ús del llenguatge per no provocar més malentesos.

"La finalitat de la filosofia és la clarificació lògica dels pensaments.

La filosofia no és cap doctrina, sinó una activitat.
Una obra filosòfica consta essencialment de dilucidacions.
El resultat de la filosofia no són -proposicions
filosòfiques- sinó l’aclariment de les proposicions.
La filosofia ha de clarificar i ha de delimitar rigorosament els pensaments que, si no, són, per dir-ho així, tèrbols i borrosos."
Wittgenstein: Tractatus Logico-Philosophicus

“Tinc una resposta a la pregunta de per què el llenguatge importa avui a la filosofia: importa per la mateixa raó per la qual va importar en la filosofia del segle disset. Les idees, llavors, i les oracions, avui, serveixen de contacte entre el subjecte cognoscent i allò conegut. L’oració importa. L’oració importa encara més si comencem a treure-n’s de sobre la ficció del subjecte cognoscent i considerem autònom el discurs. El llenguatge importa a la filosofia per allò que el coneixement ha arribat a ser […] El discurs ja no és una mera eina per a compartir experiències, tampoc és el contacte entre el subjecte cognoscent i allò conegut. És allò que constitueix el coneixement humà.” I. Hacking, ¿Por qué el lenguaje importa a la filosofía?, Sudamericana, Buenos Aires 1975, p. 230.

[@more@]



2 comments ↓

#   El Pensador on 05.31.05 at 6:04     

Si és que jo ja ho deia…, se’n fan poques…, i se’n haurien de fer més… Apa, senyores i senyors legisladors, cap a escola altra cop. A fer redaccions. Va, com a primera, i per anar practicant una mica, “Que heu fet durant aquest cap de setmana”; i la vull d’un full per les dues cares.

#   Imagine on 06.25.05 at 1:44     

Que copiïn cent (mil) cops: “No diré les coses d’una altra manera a com s’han de dir”. Apa.