La societat de la imatge

Una imatge val més que mil paraules, quantes vegades no hem sentit aquesta expressió? Però, és veritat? No ens estarem abandonant al culte a la imatge, no estarem atrapats, seduïts per les imatges. Imatges en la publicitat, en la televisió, a Internet, en els diaris, en les revistes… Vivim en una societat que valora més les imatges que les paraules?

Nicolas Sartori en el seu llibre Homo Videns: la societat teledirigida defineix a l’ésser humà com un home que només veu però no mira, no entén el que veu. El visible predomina sobre l’intel·ligible. El saber resta oblidat sota el domini de la imatge: “…un “coneixement mitjançant imatges” no és un saber en el sentit cognoscitiu del terme,… més que difondre el saber, erosiona els seus continguts.”   

Tot i que, en part Sartori té raó al dir que estem en una societat on domina el poder de les imatges i cada cop es llegeix menys, no estic del tot d’acord amb la seva interpretació de que les imatges anul·len el saber, perquè les imatges per si soles no tenen cap sentit, som nosaltres qui els hi atorguem. Les imatges no expressen coneixement si nosaltres no sabem què ens volen dir. No ens hem de deixar dominar per les imatges, al contrari les hem de dominar. Podem utilitzar imatges per expressar el pensament, en comptes de sotmetre’ns hipnòticament al seu despòtic domini. Les imatges i el saber poden col·laborar per a comprendre millor el món. Hi ha pensaments que són difícils d’expressar mitjançant paraules, aleshores perquè no fer servir imatges? L’art ha complert aquesta funció durant molts segles, ha sabut expressar sentiments, idees, sensacions. Per què no fem de les imatges, que ens aclaparen diàriament de manera indefugible, un art especial?

El que fa falta en la nostra societat és saber interpretar les imatges. El que no hi ha en la nostra societat és una suficient cultura de la imatge, que seria necessari potenciar més. Només així guanyaríem la partida en el joc de les imatges i en comptes de veure, sabríem també mirar.

 

 

[@more@]



5 comments ↓

#   Agustí on 04.27.05 at 14:31     

Avui mateix mirava una de tantes esxposicions d’art “exòtic” que es fan (aquesta a Girona) i pensava: Si cap de nosaltres és capaç d’entendre què hi ha darrera d’això! És com si una persona es posés a mirar la imatge de Prometeu mentre l’àguila li menja el fetge i digués: oh que maco… NO! No té res a veure aquell qui la veu i coneix el mite i qui no

#   Agustí on 04.27.05 at 14:35     

És per això que estic més d’acord que ningú en què la imatge juga un paper molt important com a difusor de coneixement, sensació, història, intencionalitat, el que es vulgui dir, però hem de tenir més eines per dominar i comprendre la imatge. La nostra societat ha creat primer l’efecte de la imatge, i estem encegats de la seva esplendor (publicitat, videojocs, persones mediatiques…) però no cal quedar-se aquí. Hem de treballar els peus de pàgina!! Si la imatge és una eina més forta que la paraula a la nostra societat actual, dotem doncs a la paraula de fons, no només de forma.

#   Agustí on 04.27.05 at 14:36     

Perdó, volia dir: dotem a la imatge de fons, no només de forma.

Salut,

#   Jordi (itaca2000) on 04.27.05 at 14:50     

Estic bastant d’acord i també amb l’Agustí quan diu que la imatge juga un paper molt important, entre d’altres coses, com a difusor de la intencionalitat. Els que es dediquen a l’educació en valors, etc. tenen molt clar que allò que el missatge que es vol transmetre compleix millor la seva funció quan va “amagat” (per exemple transformat en imatges), que quan s’explica obertament. O sia, que té més efecte quan es fa indirectament (implicitament) que quan es vol transmetre directament (explícitament)

#   Jordi (itaca2000) on 04.27.05 at 14:56     

Per això tinc molt clar, i estic d’acord en que s’ha d’aprendre a interpretar les imatges i fer-ho des d’una visió crítica i analítica, no passivament, doncs el missatge que poden contenir pot tenir un efecte brutal en nosaltres no desitjat.

Per això crec que és molt important l’educació en valors i l’educació emocional a totes les etapes de la nostra vida i des de ben petits. Ja vaig escriure un post fa uns dies referent a aquest tema: http://www.lamevaweb.info/post/1249/21566