Les intencions

Diuen que de bones intencions l’infern n’és ple, s’hauria d’afegir que el món n’és ple, a menys que s’entengui el món com un infern. J.P. Sartre va dir que l’infern són el altres i ho va reflectir de manera esplèndida en una de les seves obres de teatre A porta tancada. Però ara no vull parlar d’inferns, cadascú té el seu ben particular, sinó d’intencions. Si l’infern és ple de bones intencions, aleshores el cel ha d’estar ple de males intencions. Siguin bones o dolentes, ara no vull entrar en disquisicions morals, el que compta a l’hora d’actuar són les intencions amb que es fa una acció.

En un altre post vaig parlar d’un altra element fonamental de tota acció: els motius; però no són els motius els únics que s’han de tenir en compte si volem avaluar i comprendre les accions, sinó també les intencions. Tota acció té una intenció, una finalitat, que fa que es dugui a terme aquella acció i no una altra.

Sense anar més lluny, ahir alguns van regalar una rosa, altres un llibre, darrere aquestes accions de regalar, hi havia una intenció, ja fos perquè volien expressar el seu amor, perquè no volien perdre alguna cosa que necessitaven, perquè volien quedar bé, perquè ho desitjaven, perquè després obtindrien alguna recompensa… Fos pel que fos, hi havia una intenció. Com també hi havia una intenció en aquells o aquelles que no van regalar cap rosa, ni cap llibre: perquè no estimaven a ningú, perquè els feia vergonya, perquè no volien quedar malament, perquè no en tenien ganes, perquè no ho trobaven convenient… El mateix podríem dir dels blocs-blogs-dips, qui els escriu ho fa amb una intenció: expressar uns sentiments, ganes d’escriure, comunicar els seus pensaments, ser el centre d’atenció dels navegadors d’Internet, donar a conèixer idees, notícies, pensaments…

Un dels filòsofs que es va dedicar a explicar la intencionalitat de les accions, fou Donald Davidson. Segons Davidson el que defineix una acció és la seva intencionalitat, perquè tota acció ho és encara que provoqui resultats no intencionats, i per comprendre aquesta intencionalitat no és suficient fer referència només a l’agent que ha provocat l’acció sinó que sempre que algú fa una acció és per una raó, anomenada raó primària, que és pot caracteritzar com: una pro-actitud envers les accions d’un cert tipus i unes creences en les quals es considera l’acció com a pertanyent a un tipus d’acció determinada. Donar la raó del per què l’agent ha fet una acció és dir quina és la seva pro-actitud o la seva creença. Tota acció intencional és producte d’una raó i encara que es digui que no hi ha cap raó, almenys hi ha una voluntat (pro-actitud) de fer-ho, i això ja és una raó primària. Davidson parteix d’una interpretació intensional de l’acció segons la qual pot haver-hi varies raons per explicar el que s’ha fet i només algunes ser més rellevants (depèn de la raó primària) per entendre l’acció.

To know a primary reason why someone acted as he did is to know an intention which the action was doneActions, Reasons and Causes

 

 

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Heràclit on 04.24.05 at 19:33     

Moltes gracias Anna, ja se que això no va aqui però…
El text em sembla que el tenim amb mira “estandar” si utilitzes l´explorer si que es veu massa petit, sempre pots canviar la configuració del teu navegador a: Ver/Tamaño del texto.

Un Salut i continua fent aquests posts!