Filosofia per a tothom o per a ningú?

L’altre dia a la llibreria vaig trobar un llibre de filosofia que em va cridar l’atenció. El seu títol: Filosofía para todos. Nietzsche va dir a  Així parlà Zaratustra que el seu llibre era “per a tothom i per a ningú”, però la seva advertència tenia un rerafons d’una subtilesa aclaparadora, per una banda anunciava la dificultat de la seva lectura, i per altra banda la possible manca de comprensió de les noves idees que proclamava.  

Tornant al llibre que vaig trobar, el més sorprenent va ser a l’obrir-lo i comprovar que hi havia poca lletra i molts dibuixos. Era una mena d’història de la filosofia amb moltes il·lustracions, un recurs, com un altre, per presentar la filosofia d’una manera més entretinguda i assequible a tothom. Malauradament els llibres de filosofia, no són llegits per la gran majoria de la gent del carrer, perquè contenen molta lletra i són molt sovint feixucs d’empassar pel gran públic. Vaig trobar doncs, que estava prou bé la idea de presentar-la amb dibuixos.  

Tanmateix, aquest recurs de diseny també es pot considerar com una banalització del saber i de les capacitats intel·lectuals humanes. Crítics suposo que no en deuen faltar, com també n’hi ha respecte les webs de filosofia per a no iniciats, que es poden trobar per Internet, com per exemple Filòpolis. Els filòsofs més academicistes, tancats en la seva torre d’Ivori de la Universitat, no veuen amb bons ulls, qualsevol iniciativa per apropar la filosofia a tothom. Alguns d’ells encara proposen una filosofia només per a iniciats, és a dir, per a filòsofs i prou. Una filosofia que tracta o bé sobre els grans temes de l’ens i les categories existencials profundament metafísiques, o bé de llargues disquisicions sobre quin és l’ús més apropiat d’un concepte. No dic que no s’hagin de realitzar aquestes investigacions, tothom es dedica al que més li agrada i l’anàlisi dels conceptes és una de les funcions essencials de la filosofia, però al mateix temps aquesta intel·lectualització del saber provoca un distanciament, cada vegada més gran, vers els problemes més quotidians de l’existència vital humana, dels quals la filosofia no n’hauria d’estar allunyada. Potser, també sigui per aquesta visió més ortodoxa, que la filosofia no és gaire popular i els polítics volen eliminar-la sistemàticament dels estudis de batxillerat. Reclamo doncs, més filosofia popular, més cafés filosòfics, més blocs-blogs-dips de filosofia. Perquè és necessari, donades les circumstàncies actuals, que la filosofia sigui per a tothom i no per a ningú.   

Només un apunt final: el llibre en anglès té un títol diferent: Introducing Philosophy, per què deu ser?

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Heràclit on 04.23.05 at 0:56     

Hola!

Mira, a mi em sembla molt bé que la filosofia “baixi de les alçades” i tothom hi pugui arribar pero, ostres! estem en el món de la imatge i el text ens espanta, no pot ser que la filosofia faci el mateix no? no pot ser que l´arribem a vanalitzar. Mira, tinc entés que l´Sloterdijk fa un programa a la tele de caire filosofic i el segueix molta gent, pero clar ells estan a Alemanya i jo opino que a els alemanys pel simple fet de tenir 4 tipus (¡!) de formes de dir estar ja tenen més predisposició a la filosofia que l´espanyol mitjà.

Crec que es pot apropar la filosofia a tothom sense arribar a vanalitzarla ni haverla d´explicar com si els altres fossin idiotes.

P.D: Tampoc m´agrada Jostein Gaarder i odio a Lou Marinoff.