La societat de la involució

Cada dia que passa em produeix més la impressió que la societat no està progressant, sinó tot el contrari que pateix un procés d’involució irreversible. El progrés anunciat pels Il·lustrats no s’ha dut a terme com s’esperava. No anem cap a millor sinó cap a pitjor, anem enrere com els crancs. La societat no evoluciona cap endavant, per contra cada cop va més a temps passats. Com a exemples més evidents tenim el pensament de l’església que esforçant-se per mantenir-se retrocedeix a segles de dogmatisme i intolerància religiosa. Ara en diuen la Congregació per la doctrina de la fe, abans en deien la Santa Inquisició. El nom potser no fa la cosa, tanmateix hi ha coses que tinguin el nom que tinguin sempre seguiran essent el mateix.

Un altre exemple el trobem en la política on es fan acusacions impertinents titllant als que no pensen de manera políticament correcte o popular (PP) com a assassins, quan simplement defensen idees comunistes. Mentrestant nens de 9 anys maten a les seves mares (una família ben normal segons els veïns); enfrontaments armats arreu del planeta són anunciats als mitjans de comunicació; matances salvatges de foques per mans de caçadors més pròxims a la prehistòria que a l’edat moderna; partits neonazis cada cop amb més representació parlamentària a Alemanya, etc. Es podrien posar molts més exemples… Clar que també hi ha algunes excepcions, com l’aprovació del matrimoni dels homosexuals. Però com bé es diu, l’excepció confirma la regla.

No sé com acabarà tot plegat, el futur no es pot predir, però no pot acabar gaire bé si la societat segueix involucionant, en comptes de progressar; si segueix anant cap enrere, en comptes d’evolucionar cap a una millora de la condició humana. Però, què hi podem fer? Fa anys B. Russell proposava el següent:

“Desitgem mantenir-nos dempeus i mirar cara a cara i honradament aquest món: els seus fets bons i dolents, les seves belleses i lletjors; veure el món tal i com és i no sentir-ne por. Conquerir el món per la intel·ligència i no només per estar com esclaus sotmesos al terror que procedeix d’ell. Tot concepte de Déu és un concepte derivat  de l’antic despotisme oriental. És un concepte totalment indigne d’éssers lliures. Quan s’escolta la gent en l’església rebaixar-se i dir que són miserables pecadors i tota la resta, tal cosa resulta menyspreable i indigna d’éssers humans que es respectin a si mateixos. Hem de mantenir-nos dempeus i mirar cara a cara el món. Hem de fer que aquest sigui el millor que puguem i si no és tan bo com voldríem, malgrat tot, serà millor que aquell que altres van fer en totes les edats del passat. Un món bo necessita coneixement, bondat i coratge; no precisa de la nostàlgia anhelant del passat, ni de que es posin traves a la intel·ligència lliure amb paraules pronunciades fa un piló d’anys per homes ignorants. Necessita una visió sense pors i una intel·ligència lliure. Necessita esperança en el futur, no mirar enrere constantment cap a un passat ja mort, que confiem sobrepassar en un futur que la nostra intel·ligència pot crear.”   Per què no sóc cristià

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Heràclit on 04.21.05 at 23:09     

Preciòs el text de Russell!

Llegir coses com aquesta em posa al cos un sentiment combatiu. Cal despertar, sortir d´aquesta caverna que ens impossen i començar a fer que el món camini cap endevant o al final implosionarem inmersos en el nostre llastimòs benestar.

Merci per fer que no oblidem la nostra obligació. SAPERE AUDE!