Matèria i Consciència

“No és la consciència la que determina la vida dels homes, sinó la vida la que determina la seva consciència”. Amb aquestes paraules K. Marx ens volia expressar de manera breu i concisa com les condicions materials de la realitat són les que constitueixen la nostra manera de pensar i no a l’inrevés, les nostres idees les que construeixen la realitat. Tenim les idees que tenim perquè vivim en el món en què vivim, segurament si visquéssim en un altre món les nostres idees serien diferents. Per exemple no és el mateix viure al País Basc, que viure a Castella o viure a Catalunya.

Cadascú té les idees que té, perquè la realitat on viu és diferent. Ara bé, es pot donar el cas de viure en un lloc i tenir unes idees que no corresponguin a les condicions concretes que s’hi donen. No tothom al País Basc ha votat al mateix partit, ni tampoc tothom pensa igual, ni de la mateixa manera. Aquest seria un exemple que refutaria la idea inicial de Marx, però per altra banda si ens situem en un altre continent o en l’anomenat Tercer Món, per exemple a l’Àfrica és molt probable que les seves idees siguin molt diferents. En certa manera, les condicions de vida sí que condicionen, en gran mesura, la manera de pensar, però no la determinen necessàriament.  

 “El mode de producció de la vida material condiciona el procés de la vida social, política i intel·lectual en general. No és la consciència dels homes la que determina la realitat; al contrari, la realitat social és la que determina la seva consciència. Durant el curs del seu desenvolupament, les forces productores de la societat entren en contradicció amb les relacions de producció existents, o, cosa que no és més que la seva expressió jurídica, amb les relacions de propietat a l’interior de les quals s’havien mogut fins aleshores. De formes de desenvolupament de les forces productives que eren, aquestes relacions es converteixen en traves d’ aquestes forces. Llavors s’obre una nova era de revolució social. El canvi que s’ha produït en la base econòmica trastorna més o menys lentament o ràpidament tota la colossal superestructura." MARX, Contribució a la crítica de l’ economia política

 

[@more@]



2 comments ↓

#   Agustí on 04.19.05 at 16:38     

Les condicions de vida determinen, no el dret, que també una mica, si no la possibilitat de pensar. En determinats paísos com l’Àfica o l’Índia, la primera preocupació és menjar, i això inevitablement posterga qualsevol esforç o mitvació intelectual posterior. Però també la política la inclouria com a determinant. Perque? Si al pais basc hagué sguanyat el PP, estic segur que avui ja no caldria pensar més. Començaria una pseudo-dictadura que es proclamaria gestora de les llibertats dels bascos i pensaria i decidiria per ells.

#   Heràclit on 04.19.05 at 19:32     

Pero que no tothom pensi igual al País Basc, per exemple, no trenca les idees de Marx no?
Tenim les idees que tenim perqué vivim en aquesta terra però no vol dir que tothom hagi de pensar igual no?
Tots vivim al mateix lloc però, no sóm tots el mateix cervell.