L’efecte papallona

L’altre dia els meus alumnes em van deixar una pel·lícula perquè volien fer un treball de comentari filosòfic sobre els temes que plantejava el film. La pel·lícula en qüestió tenia per títol: “El efecto mariposa”. Es tracta d’una pel·lícula que parteix del principi de l’efecte papallona formulat l’any 1960, pel meteoròleg Edward Lorenz i va ser una contribució prou important a la Teoria del Caos. Segons aquest principi una papallona amb el seu simple aleteig pot ser el detonant d’un efecte devastador a l’altra banda del planeta.

La pel·lícula explica com els esdeveniments succeïts en el passat poden tenir conseqüències imprevisibles en el futur. Fent un breu resum: es tracta d’un noi que té la capacitat de poder tornar al passat i modificar el present. L’argument és força fantasiós, però no els dilemes que planteja: primer, la importància de les petites variacions en un sistema, poden tenir conseqüències catastròfiques; segon, el problema del determinisme o indeterminisme en la naturalesa i en les accions humanes; tercer, posa en qüestió el principi de causalitat, perquè els efectes produïts són imprevisibles; quart, la possibilitat de canviar el passat i la pròpia vida.

Segurament seria interessant poder canviar el passat i evitar alguns esdeveniments, ja sigui de la història humana com de la pròpia vida, però no sabem quines serien les conseqüències, tant podrien ser favorables com desfavorables. De fet, en la pel·lícula el protagonista realitza diferents intents de modificar el passat i en la majoria d’ocasions el resultat és pitjor del que s’esperava. Potser, és que el que passa és el que havia de passar, que no es pot modificar la història, que els fets estan determinats de manera irreversible?

"Els homes s’equivoquen en creure’s lliures, opinió que obeeix al sol fet que són conscients de llurs accions i ignorants de les causes que les determinen. I, per tant, llur idea de "llibertat" es redueix al desconeixement de les causes de llurs accions, puix que tot això que diuen que les accions humanes depenen de la voluntat són paraules, sense cap idea que els correspongui."                               Spinoza  Ètica , II   

Una altra qüestió, que pot provocar reflexió filosòfica, és la que dóna el títol a la pel·lícula: “l’efecte papallona”, és a dir, com un fet insignificant pot tenir unes repercussions del tot  inesperades. La història de la humanitat està farcida de fets insignificants que van tenir grans repercussions i van ser els detonants de grans guerres. Una petita espurna pot provocar un gran foc, com el de l’hotel a Paris, l’edifici Windsor; o un bidó de petroli una guerra a l’Iraq; o una elecció d’un Papa…. ves a saber!       

    

[@more@]



2 comments ↓

#   Agustí on 04.17.05 at 1:59     

L’home(en gran part per la seva racionalitat) creu que la seva autonomia és molt més gran del què és. Ens ho mostra la convicció en el progrés, en una possible immortalitat en dies de revolució genètica, etc. Fins que l’home no torni a considerar-se una part de la natura i no l’amo d’ella…

#   Agustí on 04.17.05 at 2:02     

Ja ho deien els estoics: L’home(respecte del destí) no és sinó un gos,lligat a un carro, tirat per cavalls, i conduit per un home. Aquesta és la seva autonomia doncs…