150 anys de S. Freud

FreudEl llenguatge i la sexualitat són els temes recurrents en el discurs de la psicoanàlisi freudiana. Així, es podria resumir la conferència d’Eugenio Trias sobre la vigència literària i filosòfica de Freud, que va tenir lloc a Girona per celebrar cinquanté aniversari d’aquest metge i filòsof (encara que sempre va evitar la seva identificació com a tal), que va voler desmarcar-se de la seva època per la novetat i originalitat de les seves teories. Amb tot, es van dir moltes més coses, que intentaré resumir tot seguit. El resum serà parcial, perquè només vaig sentir la meitat de la conferència on es parlava de la sexualitat. Segons em va dir un dels assistents, al finalitzar la conferència, al principi va ser quan es va tractar més del tema del llenguatge.

Respecte al tema del llenguatge, doncs, E. Trias s’hi va referir una altra vegada en la segona part de la conferència, per dir que Freud va descobrir que la matèria que ens constitueix transcendeix l’ordre natural a través del Logos, de la paraula. A més d’assenyalar que els relats literaris serveixen de mirall del desig sexual, perquè el sentit de l’existència es mostra a través de les grans obres literàries, sobretot, les gregues (Orestíada, Antígona), encara que també el podem trobar en altres com  Shakespeare (Hamlet) o Dostoievski (Els germans Karamazov). Aquest sentit, va afegir, es descobreix a través del Logos i de la nostra carnalitat sexual.

De fet, parlar de Freud és parlar de sexualitat. Precisament, als meus alumnes adolescents és el que més els agrada de la psicoanàlisi. Freud anomena inicialment en els seus estudis a la sexualitat com a libido, entenent per aquesta com una substància sexual que està carregada de sentit. No és d’estranyar, doncs, que E. Trias es referís a la sexualitat, en un to metafòric i poètic (característic del filòsof), com el fil d’Ariadna que ens permet recórrer el laberint de la nostra existència. La sexualitat és el lloc on el físic es transcendeix, és la metafísica de l’existència.

En definitiva, la sexualitat, juntament amb el llenguatge, són els elements més importants de la nostra existència. Fins i tot, tenint en compte les diferents etapes de desenvolupament de la libido, es pot dir que la mateixa economia neix de l’anus (idea realment sorprenent, però que permet entendre alguns dels esdeveniments més importants del món actual, dirigits i/o provocats per l’economia).

 


 

 





2 comments ↓

#   Cristina Melo on 12.24.06 at 22:03     

Para Montaigne a filosofia era uma preparação para a morte,esta pulsão as pessoas as pessoas evitam mais, tal como poderão ter “nojo” de exposições relacionadas com a morte, como fotos de doentes terminais, esculturas etc., para a religião a vida é apenas uma fase, porque no fundo, devemos ser eternos como deuses e a religião no dizer de Freud era a neurose da humanidade, mas curioso, alguns psicanalistas dizem que a pulsão sexual pode esconder/”substituir” a pulsão da morte. Pensam as pessoas que a mesma pulsão sexual é igual para todos e que é “natural” pensar em sexo 26 horas diárias. Esta pulsão tornou-se muito cansantiva. .Passo a acreditar que não é a verdadeira “pulsão”, mas uma substituição “neurótica” da mesma.

#   Cristina Melo on 12.24.06 at 22:06     

…para não dizer “desumanização da sexualidade” e talvez as duas…