El terme mitjà

Ahir llegia una entrevista a Lou Marinoff on explicava que el secret de la felicitat consisteix en trobar el terme mitjà. Una idea molt antiga i que els peripatètics van convertir en l’estendard del seu saber pràctic. Lou Marinoff no ha descobert la sopa d’all del pensament.

El problema està en com trobar aquest terme mitjà. Segons Aristòtil la realització de la virtut màxima, per la qual estem capacitats ens hauria d’ajudar a trobar-lo. I quina és la virtut màxima dels humans? Quina és aquella activitat per la qual estem capacitats i podem excel·lir? Per Aristòtil, aquesta virtut és l’ús de l’ànima intel·lectiva o dit d’una altra manera, es tracta de viure dedicant-se plenament al saber. És aquesta virtut pròpia de la naturalesa humana la que ens hauria de proporcionar les virtuts dianoètiques (discursives) com la saviesa, la prudència (phronesis), l’art, la tècnica, i la ciència, mitjançant les quals aconseguiríem establir les virtuts ètiques fonamentades en el terme mitjà. Ni massa ni massa poc. Aquest és el terme mitjà. Entre la covardia i la temeritat s’ha d’escollir la valentia. Entre l’avarícia i el complet despreniment, la generositat. I així amb totes les virtuts.

«La virtut és, per consegüent, un hàbit selectiu que consisteix en un terme mitjà relatiu a nosaltres, determinat per la raó, i per aquella per la qual decidiria l’home prudent. El terme mitjà ho és entre dos vicis, l’un per excés i l’altre per defecte, i també pel fet de no assolir en un cas i sobrepassar en l’altre el límit just en les passions i les accions, mentre que la virtut troba i elegeix el terme mitjà. Per això, des del punt de vista de la seva entitat i de la definició que enuncia la seva essència, la virtut és un terme mitjà, però des del punt de vista del millor i del bé és un extrem.» ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac

Altres pensadors també tindran en compte el terme mitjà. Per exemple, Epicur proposarà una vida dedicada al plaer amb moderació. 

De fet, la idea del terme mitjà no és nova, ja ho van dir els set savis de l’antiga Grècia molt abans que Aristòtil. Algunes de les seves sentencies més conegudes van ser gravades al temple de Delfos com la que deia “De res massa”, i com explica Diògenes Laerci en el seu llibre Vides dels filòsofs més il·lustresel savi Periandre solia recomanar el següent: “En les prosperitats sigues moderat; en les adversitats, prudent”. Però, és realment en la moderació i en la prudència on resideix la felicitat?

 

 



1 comment so far ↓

#   Sani on 01.13.07 at 12:50     

Gràcies per aquest post teu tan interessant i tan vàlid per ara i per sempre.

El problema redica en la dificultat d’aplicar el grans principis i les grans savieses. I després encara hi ha una altra consideració a fer. La contradicció que suposa aquest virtud enfront de la mica de rauxa que demana tota empresa creativa, reformista o revolucionària.
La moderació com a grisor enfront de l’excitació i el plaer de l’exés.

I és que ens movem sempre suposo entre contraris … i la carn és feble però l’esperit encarà ho és més.