Noves pràctiques filosòfiques? (II)

Existeixen realment noves pràctiques filosòfiques? Quina és la seva originalitat? Què tenen de diferent respecte a les pràctiques filosòfiques antigues? En el debat posterior a la taula rodona en què vaig participar, una de les assistents va qüestionar la suposada novetat de les pràctiques filosòfiques, després d’haver escoltat diferents ponències en altres taules rodones del dia. La seva argumentació era que tenia una sensació molt forta de déjà-vu, és a dir, de sentir una i una altra vegada el mateix, sense presentar-se res de nou en l’horitzó de la pràctica filosòfica, sinó de repetir-se el mateix esquema des dels inicis de la pràctica filosòfica a l’antiga àgora grega. 

Tot seguit, i com a conseqüència d’aquesta intervenció es va qüestionar la novetat de la pràctica filosòfica. Algun dels assistents va dir que potser la novetat consistia en la manera com es presenta i com es duu a terme la pràctica filosòfica actual, al que vaig afegir que les noves tecnologies hi podien tenir un paper destacat en aquesta novetat, perquè s’han estès a tota la xarxa interconnectada on s’han diluït les diferències entre mestres i deixebles. Un altre va argüir que la novetat consistia precisament en parlar-ne, cosa que mai abans s’havia fet i que l’existència mateixa del col·loqui internacional n’era un bon exemple.    

Gairebé al final del debat (tancat puntualment segons l’horari previst) un dels assistents que havia estat més callat, va deixar sentir la seva veu crítica manifestant que potser el més important seria preguntar-se no per quina novetat representen les anomenades noves pràctiques filosòfiques, sinó pel per què de tot plegat. Per a que serveixen les pràctiques filosòfiques? Ens ajudaran a ser més feliços? A ser més democràtics? Ajudaran a construir o a formar una nova ciutadania?