Noves pràctiques filosòfiques? (I)

El passat dimecres (15 de novembre) vaig anar d’excursió a París per assistir al col·loqui internacional sobre noves pràctiques filosòfiques que se celebrava a la UNESCO. Després d’una hora i mitja en avió i una altra hora i mitja en bus, més ¾ d’hora en metro, vaig arribar a les 11h del matí a la seu de l’UNESCO (un edifici força atrotinat i vell). En aquells moments estaven acabant la conferència inaugural a la gran sala II (on hi havia com a mínim unes 200 persones) i parlava l’organitzador del col·loqui: Oscar Brenifier, que defensava la importància de la pràctica filosòfica,  en tant que potencia la discussió, ajuda a pensar per si mateix, promou el diàleg (va distingir entre els filòsofs monodialògics i els filòsofs dialogants) i fomenta la necessitat d’entendre i escoltar el que diuen els altres. A més a més, va criticar les crítiques que normalment es presenten contra la pràctica filosòfica, en el sentit de ser una glorificació de l’opinió personal, de poca exigència argumentativa,… Un cop finalitzada la seva intervenció es va obrir un torn de debat on es van deixar sentir algunes veus discordants. Algú va dir que la filosofia pràctica pot arribar a convertir-se en un simple joc o espectacle on els conceptes perdin la seva importància. Aleshores Brenifier, parafrasejant a Kant, va dir: no poden haver intuïcions sense conceptes ni conceptes sense intuïcions.

Tot seguit van donar algunes indicacions als participants del col·loqui en els tres idiomes suposadament oficials del col·loqui: francès, anglès i espanyol (d’aquest últim no hi havia traducció simultània durant la conferència inaugural, ni tampoc en les restants que es van celebrar en la mateixa sala). Es va donar una hora i mitja per dinar. El restaurant situat a la setena planta estava força bé i amb unes vistes espectaculars a la torre Eiffiel. Un dia gris però que a mesura que passaven les hores es va anar aclarint, i fins i tot va sortir el sol (segons les previsions havia de ploure).   

En una de les primeres conferències de la tarda o migdia (2/4 de dues), a la qual vaig assistir com a públic, es va parlar de tradició oral i la discussió des del punt de vista filosòfic. Agnès Genin de Grenoble, va explicar com a partir de 5 històries creades a través de 5 contes populars es generava un diàleg amb els nens a classe que potenciava la comunicació comunitària al mateix temps que l’ètica individual. La seva intenció era la de mostrar la importància del parlar en l’escola actual.

Després el psicòleg Jacques Lévine va exposar la seva corrent de reflexió filosòfica orientada als nens (1996) comparant-la amb la de Lipman (1977), Tozzi (1997) i altres corrents mixtes. Lévine va començar distingint entre la filosofia sàvia, la filosofia popular i la filosofia per nens. Després va insistir en la filosofia com a recerca d’accés a la condició humana i de com tots els humans portem de manera innata una necessitat de conèixer el nostre entorn per saber com hem de viure. Tot seguit Michel Sasseville del Quebec va presentar el seu projecte d’ensenyament a distància (a través d’Internet) i la filosofia per nens a través de la creació d’un observatori virtual col·laboratiu. http://www.ulaval.ca/philoenfant

Va explicar la importància de la comunitat de recerca per afavorir un pensament atent mitjançant la col·laboració, un pensament crític amb l’ús de l’argumentació i un pensament creador amb la construcció d’idees i conceptes. Tots aquests pensaments contribuirien d’alguna manera a la formació d’un pensament multidimensional i complex, que inclou la fal·libilitat i l’autocorrecció. Per últim Françoise Carraud va tornar a insistir en la necessitat de parlar per pensar millor, centrant-se sobretot en l’escola primària.

La segona sessió de conferències va començar a les 4 de la tarda i en una de les sales minúscules del soterrani (amb taules disposades en forma d’espiral) on havien reunit als pocs participants de parla hispana em va tocar presentar la meva contribució al col·loqui juntament amb J. López Baroni, que va parlar a tota velocitat (el temps d’exposició era estrictament controlat pel moderador Félix García Moriyón) de la Institución Libre de Enseñanza comparant-la amb les suposades noves pràctiques filosòfiques actuals. Realment va ser sorprenent comprovar les semblances entre totes dues. L’única diferència destacable, en principi, la podríem trobar en el final, doncs la ILE va acabar tràgicament i les noves pràctiques filosòfiques no sabem encara com acabaran.

Un altre dels participants era Ernesto Edwards (Rosario-Argentina) que va presentar la seva rockfilosofia o com utilitzar les lletres de cantants de rock (va posar com exemples a Lennon, Dylan, Townsed, Waters, Calamaro, Spinetta…) per fer filosofia a través dels temes que tracten.

També, Gabriela Berti va presentar de forma molt breu el seu projecte de web FCR (Filosofia per a una Ciutadania Responsable), que té per objectiu oferir eines per a l’educació formal, crear fòrums i activitats diverses (com per exemple un vídeo joc filosòfic), oferir recursos per les classes, crear un racó de lectura amb textos per crear pensament… La seva intenció és la de connectar les diferents habilitats intel·lectuals (pensament) amb les diferents habilitats pràctiques i ajudar al seu desenvolupament mitjançant comparacions, arguments, contraexemples, interpretacions…                 

De la meva participació, només diré, de moment, que pretenia demostrar que en el fons les anomenades noves pràctiques filosòfiques (cafès filosòfics, consultories, assessories, filosofia per nens…) no són més que un retorn a l’inici de la pràctica filosòfica i que en els darrers anys s’ha creat un nou espai virtual, on es pot realitzar una nova pràctica filosòfica com és el ciberespai. Un nou espai força oblidat (i m’atreviria a dir, no gaire ben vist) en les suposades noves pràctiques filosòfiques.