Un món ple d’odi i de por

L’altre dia Enrique Gil Calvo va parlar a Girona de com hem vingut a parar aquí?(Una mirada retrospectiva) dins un cicle de conferències, que s’estan realitzant a Tarragona, Girona i Lleida, amb el títol: Els rostres del present: l'odi i la por.

No es pot negar que avui en dia des de diferents àmbits es potencia la por, i encara més des dels atemptats de l’11S. Viatjar en avió s’ha convertit en un registre exagerat fonamentat, precisament, per aquesta por. Però per què cada vegada es té més por, ja sigui d’un atemptat, del veí, o d’aquell desconegut amb qui ens podem creuar pel carrer? Quins són els orígens d’aquesta por?

De fet, com va explicar E. Gil Calvo, la por sempre apareix en èpoques difuses, de pèrdua d’identitat, que produeixen angoixa. Aleshores, sorgeixen veus (des de la política o bé des de la mateixa església) que són capaces d’encarnar la por en una entitat concreta. Per exemple al segle XV es fomenta la por al jueu. S’estigmatitza un grup com a causa de tots els mals. Després (amb la dissolució del feudalisme fins el món modern) s’estendrà per tota Europa una cacera de bruixes amb la intenció d’alliberar-se de tots els mals. Luter i tota la reforma també inventen pors: la por al maligne. El mal serveix per explicar l’existència de mals socials de tot tipus.

La por es construeix en tres fases: 1. creació de la por; 2. identificació de l’objecte de la por; 3. persecució del mal per eliminar la por. Ara bé, quins són els factors que intervenen en la generació de la por? Doncs, intervenen factors econòmics com poden ser la intensificació de la competència mercantil que provoca una degradació del medi ambient i els entorns urbans. Com es reacciona? Anant a viure a urbanitzacions privades. Altres aspectes són l’arribada d’immigrants que genera conflictes interculturals, la precarietat laboral que segons R. Sennett provoca una corrosió del caràcter. 

Uns altres factors a tenir en compte són els mediàtics. A través d’ells el risc no és real sinó percebut. Els mitjans de comunicació ens fan creure en la por, perquè és el que millor circula i ven. L’alarmisme es converteix en el màxim criteri per captar l’audiència. A partir d’ells s’estableix la cultura de la sospita generalitzada, perquè es crea la por abans que es generin els esdeveniments. El principal efecte és una creixent desconfiança dels ciutadans respecte als poders públics, però també es dirigeix cap el conjunt d’autoritats civils i de les pròpies institucions (per exemple: l’escola) i als altres ciutadans. Fa por una vida real i es prefereix una vida virtual: http://secondlife.com/.

Per últim el tercer factor que intervé en la creació de la por és la política. Com més desordenat sigui el pati polític millor. Als Mitjans de comunicació els interessa un estat de crisi permanent per vendre més. I els polítics utilitzen els mitjans mediàtics acusant-los de tots els mals. El que més triomfa és el populisme: fer-se la víctima d’un poder ocult que està atacant al país. Es busca així, un enemic exterior, però avui en dia l’enemic està dins i no a fora. Es produeix un canvi climàtic polític de competició, de joc brut contra l’altre.

Davant de tot aquest panorama ens queda alguna esperança o restarem per sempre en una por perpètua sense fi? Segons E. Gil Calvo, més tard o més d’hora recuperarem la confiança i superarem el clima actual de por, perquè forma part d’un cicle. La seva proposta va ser que no hem d’esperar a que es produeixi aquest canvi i avançar-nos a la història. Ens hem d’esforçar entre tots a invertir el cercle viciós en un cercle virtuós. Amb tot va confessar que no és ingenu i que la vida real no és un somni. Les autoritats públiques haurien de començar a donar exemple creant un ordre civil sensat. Només d’aquesta manera podrem recuperar la confiança perduda entre tots.

Estic d’acord, s’ha de tornar a confiar en els altres. Ara bé, sempre i quan els altres no se n’aprofitin i per exemple et facin una còpia de la targeta de crèdit quan vas a comprar en algun establiment comercial o et robin les teves dades bancàries per Internet.


[@more@]