Un món sense Pau

Després de sentir les paraules de l’Aznar (expresident del país veí) avui al telenotícies migdia, després de veure un altre atemptat suïcida a la població iraquiana, després de reflexionar sobre com està el món (alguns en diuen el pati), és possible seguir parlant de Pau? Estem fets els humans per la pau, la volem? Perquè el que no s’entén gaire, o més ben dit gens, és que si la volem, per què sempre estem en guerra, per què no hem desterrat les guerres a principis del segle XXI? No serà, doncs, que no desitgem la pau?

Segons Aznar (partidari de Ferran i Isabel els catòlics?) estem en guerra, vivim en un xoc de civilitzacions imparable i hem d’estar preparats. El pitjor és que no només ho diu ell, sinó també el govern Bush que disposa d’una maquinària militar important i la majoria dels grups fonamentalistes islàmics. Aleshores, ja es poden anar celebrant dies internacionals per la pau, si aquesta cada vegada està més lluny!

Potser caldria tornar a llegir l’opuscle del filòsof del segle XVIII I. Kant: Sobre la Pau perpètua i convertir-lo en lectura obligatòria, no només per als ciutadans sinó per a tots aquells que pretenen governar i el que fan realment, més vegades de les que caldria, és desgovernar. Potser, aleshores tots seríem més conscients del que implica la guerra i la pau seria possible. Una hipòtesi que seria necessari contrastar.

Com diu Kant al final del seu opuscle:

“Si existe un deber y al mismo tiempo una esperanza fundada de que hagamos realidad el estado de un derecho público, aunque sólo sea en una aproximación que pueda progresar hasta el infinito, la paz perpetua, que se deriva de los hasta ahora llamados tratados de paz (en realidad, armisticios), no es una idea vacía sino una tarea que, resolviéndose poco a poco, se acerca permanentemente a su fin (porque es de esperar que los tiempos en que se producen iguales progresos sean cada vez más cortos).” Pàg. 107. I. Kant: Sobre la paz perpetua. Ed. Alianza.

Ara que segurament el que caldria abans que res, per aconseguir la pau perpètua seria el següent:

“No hay que esperar que los reyes filosofen ni que los filósofos sean reyes, como tampoco hay que desearlo porque la posesión del poder daña inevitablemente el libre juicio de la razón. Pero es imprescindible para ambos que los reyes o los pueblos soberanos (que se gobiernan a sí mismos por leyes de igualdad), no dejen desaparecer o acallar a la clase de los filósofos sino que los dejen hablar públicamente para aclaración de sus asuntos, pues la clase de los filósofos, incapaz de banderías y alianzas de club por su propia naturaleza, no es sospechosa de difundir una propaganda” pàg. 79. I. Kant: Sobre la paz perpetua

[@more@]