Malinterpretacions?

Ara que vivim dies de mals usos lingüístics: paraules del Papa de Roma, paraules del Defensor del pueblo (español, no?); potser és hora fixar-nos més en el que diem i deixem de dir. És normal, fins a cert punt, que en moments d’exasperació, ràbia (poc continguda), estrès, nerviosisme o d’histèria col·lectiva es diguin algunes coses que després, en moments de calma, ens adonem que era millor no haver dit. Quan ens enfadem, podem utilitzar el llenguatge per mostrar la nostra disconformitat davant una situació determinada.

Ara bé, quan es diu segons què en un discurs, suposadament treballat i elaborat prèviament i sense pressió, ni malestar de cap tipus, no valen excuses, penediments, ni disculpes. Sempre és possible matisar el que es diu o dir-ho d’una altra manera. Si no es fa així, és que hi ha alguna intenció al darrera per haver dit el que s’ha dit. També és possible, malauradament, que es faci una interpretació del que s’ha dit que no correspongui amb el que realment es volia dir. Aleshores, és quan es produeixen les malinterpretacions, quan s’entén quelcom contrari o diferent del que s’havia d’haver entès. Com evitar-ho? Doncs, fent un us més acurat del llenguatge, vigilant el que es vol dir i com pot arribar a ser interpretat.

Amb tot, es pot afegir que s’ha de tenir en compte el context en el que es diu i a qui es diu segons què. Com tots sabem, el llenguatge pot esdevenir una arma poderosa en segons quin context i dirigida a uns determinats receptors. Per aquesta raó, pot ser fins i tot incomprensible, o no, com uns personatges mediàtics poden arribar a dir el que diuen i de la manera com ho diuen, sense adonar-se’n que estan ferint moltes susceptibilitats.

Una cosa diferent són les implicatures que es donen quan volem dir una cosa, però no la diem explícitament, és a dir, que s’ha de suposar el que volem dir. Aquest, tanmateix, em penso que no és el que s’ha produït aquests dies. Més aviat el que s’ha dit, s’ha dit de manera ben explícita. El defensor del pueblo no volia dir una altra cosa diferent del que ha dit. En el cas del Papa de Roma, no queda prou clar, vist des d’una òptica aliena al catolicisme i a l’islamisme, què pretenia o volia dir exactament. A vegades val més no dir res, abans de provocar les ires del fonamentalisme religiós. Algú un dia em va dir que el futur seria religiós o no seria, veient com va tot, em fa l’efecte que serà tot el contrari, no hi haurà futur si continuen havent-hi religions. Però, segurament aquest seria el tema d’un altre post.

“194. […]Quan filosofem som com salvatges, homes primitius que senten la forma d’expressió de persones civilitzades, la malinterpreten i, de la seva interpretació, en treuen aleshores les conclusions més estrambòtiques.” L. Wittgenstein: Investigacions filosòfiques.

[@more@]