Una societat sense reflexió

M’agrada el cinema, perquè com la resta de les arts sempre ofereix una imatge de la realitat social més o menys fidedigna. Un exemple el podem trobar en la pel·lícula que s’ha estrenat aquests dies: Salvador. En aquesta pel·lícula es descriuen els fets que van conduir a l’empresonament, condemna i mort de Salvador Puig Antich. L’acció trepidant d’algunes escenes es veu contraposada a la lentitud i calma en la recreació de les emocions.

Com he llegit en un article de I. Merino al diari el Punt, entre l’acció i les emocions s’hi troba a faltar alguna cosa més: la reflexió. No es mostra gairebé res que tingui connotacions polítiques, ni la ideologia del grup al qual pertanyia Salvador Puig, el MIL, del qual apareixen només alguns pamflets i frases, ni tampoc es fa una reflexió acurada i crítica de la situació del país (es mostren algunes imatges i poca cosa més). El judici només s’insinua, es caricaturitza breument el tribunal; en canvi s’ofereix una descripció i visualització completa de la construcció del garrot vil i el patiment de les germanes i del propi condemnat durant les últimes hores abans de l’execució. Uns detalls que simplement serveixen per accentuar la impotència i la ràbia davant d’una situació inevitable (?). Es juga amb les emocions d’una manera descarada i cruel. Al seu torn, la reflexió desapareix, els mòbils que van conduir al tràgic desenllaç resten emmascarats rere les llàgrimes dels espectadors. Amb tot, segons el director de la pel·lícula l’objectiu era el de provocar la reflexió i tornar a reobrir el cas. Però, per aconseguir-ho potser calia una mica més del que es mostra.

Tot plegat condueix a pensar que certerament el cinema és un mirall de la societat. La imatge que es reflecteix en aquesta pel·lícula i en moltes altres, amb alguna excepció, és que en la societat actual hi manca reflexió. Avui mateix, al telenotícies es mostrava la crítica a l’abús de les imatges dels immigrants saltant les tanques a la frontera amb el Marroc, perquè es donava una visió pejorativa, com si fossin uns salvatges, sense donar explicacions dels motius que els havien portat a fer-ho.

En la societat actual podem obtenir molta informació de tot allò que ens interessi, però poca disposició a la reflexió. Sabem què passa, però no per què passa el que passa. Desconeixem els entramats fils que mouen la societat, encara que els podem arribar a albirar.

“El hombre espera, teme y juzga: estos son sentimientos que expresa en sus valores y que, a su vez, afectan fuertemente el contorno de su cognición del mundo social. Por ello, toda imagen de la sociedad revela algo fundamental acerca de lo que el hombre siente y cree sobre su vida y la de sus semejantes y acerca de su reflexión activa sobre su propia condición.” S. Giner (1979): Sociedad Masa: Crítica del pensamiento conservador. Ed. Península. B.

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Tarannà on 09.17.06 at 19:26     

Certament, les mancances que comentes de “Salvador” són paleses: MIL, tardofranquisme, judici… són tractats molt per sobre. Però jo no ho veig com una mancança sinó com una característica o limitació pròpia de qualsevol pel·lícula. La reflexió que demanes i allò que trobes a faltar, no ho hauríem de buscar en el cinema sinó en els llibres i els documentals. No podem demanar al setè art allò que potser no li correspon…