Amnèsia?

Què fàcil és a vegades per alguns oblidar-se del passat! Ahir mentre veia a la televisió per enèsima vegada l’homenatge a les víctimes de l’11 S, pensava com alguns fets es recorden una i una altra vegada, i en canvi, d’altres esdeveniments s’obliden com si mai haguessin passat. Milers i milers de víctimes de les últimes guerres comandades pels EEUU són abandonades al pou de l’oblit. Però, com tot, la memòria té els seus mecanismes. Alguns oblits són provocats expressament, altres de manera suposadament fortuïta. No vull dir, que no s’hagi de fer un homenatge a les víctimes innocents de l’11S, sinó que també s’haurien de fer homenatges a altres víctimes innocents que només són considerades com a danys col·laterals en una guerra que no desitjaven.

Potser vivim en una cultura de l’amnèsia, en una cultura de l’oblit discriminat? Es discriminen els records, en el sentit que allò que no agrada deixa d’existir? Freud va dedicar alguns dels seus estudis a descriure les causes de l’oblit, per ell era el producte d’una repressió inconscient. Però, és tan inconscient, l’oblit, com ens pensem o volem creure? Realment no ens adonem de com s’esborren els records?

De fet, si analitzem de més aprop la nostra vida, ens adonarem de com hi ha situacions del passat que hem completament oblidat. La memòria selecciona els records, vulguem o no. És inevitable, no ho podem recordar tot. I davant d’una mateixa situació n’hi ha que recorden uns detalls que per altres han passat del tot desapercebuts. interès que hi i possem, l’atenció, fins i tot les emocions i sentiments hi tenen un paper important en la forma com es guarden els records. Les mateixes situacions d’estrès poden provocar reaccions contràries: per una part poden ajudar a recordar millor la situació estressant i per altre fan que la nostra memòria deixi de funcionar normalment. Sinó que ho preguntin a qualsevol estudiant, quan es posa nerviós en un examen pot arribar a oblidar bona part o tot el que havia estat estudiant.

És evident, doncs, que en un moment o altre de la vida tots podem patir situacions d’oblit, sense que aquest es presenti com una patologia permanent. L’amnèsia, en canvi, es presenta com una patologia de la memòria, i es pot definir com la incapacitat parcial o total de recordar. Els científics assenyalen que aquesta patologia és deguda al mal funcionament de lòbuls temporals, tàlem o hipotàlem. Hi ha diferents tipus d’amnèsia: – retrògrada: Incapacitat de recordar el passat, sobretot el recent; – anterògrada: Incapacitat per aprendre o retenir noves dades. La primera és potser, la que més es dóna en el món i la cultura actual.

“Les causes de l’oblit en general, i especialment del d’aquells esdeveniments que, com els que visquérem en els nostres primers anys infantils, que han deixat en nosaltres una impressió molt profunda, constitueixen un problema d’ordre del tot distint, en el que la defensa contra les sensacions de desplaer té, sens dubte, un cert paper, però resulta insuficient per explicar el fenomen en la seva totalitat. Allò que, sens dubte, constitueix un fet incontestable és que les impressions desplaents són oblidades amb facilitat. Aquest fenomen, comprovat per nombrosos psicòlegs, va causar al gran Darwin una impressió tan profunda, que el va impulsar a la regla d’anotar amb particular cura les observacions que semblaven desfavorables a la seva teoria, ja que, com tingué ocasió de confirmar-ho repetides vegades, es resistien a gravar-se a la memòria.” Sigmund Freud, Introducción al Psicoanálisis, Alianza.

[@more@]