Jo també vull un Estat propi?

Aquesta és una petita contribució crítica a la campanya iniciada per Xavier Mir:

El que és més remarcable, des del punt de vista filosòfic, és l’expressió utilitzada. Primer de tot, en primera persona, “JO”. Res de clams de grup, ni de comunitat. Ara ja no és “NOSALTRES VOLEM”, sinó “JO VULL”. Un voler personal i intransferible, es podria dir fins i tot egoista. I per què no? Es retorna el paper protagonista a l’individu, en una era en què s’està anunciant la mort del subjecte (Foucault). Amb tot, es reclama una certa solidaritat amb el terme: “TAMBÉ”. Es tracta de sumar-se, agregar-se a un missatge, a un voler conjunt. En segon lloc, remarcar el tercer terme utilitzat: “VULL”. En el fons s’assenyala una voluntat (del llatí voluntas, derivat de velle, voler) Activitat superior del psiquisme humà, orientada a l’acció, entesa com a capacitat de determinar-se un mateix, o sigui, la llibertat, tenint en compte els fins que es representa la raó. El que es demana, doncs, es fa des de la capacitat d’autodeterminació, de decidir per un mateix, sense dependre d’altres. El voler sorgeix des d’un sentiment intern que motiva a l’acció.

Els tres últims termes fan referència a allò que es vol, i és, només una única cosa “UN”. Generalment l’ésser humà tendeix a voler moltes coses. Vol viure, vol estimar i ser estimat, vol seguretat, vol autorealitzar-se, vol i vol. En aquest cas només es vol una sola cosa. I què és el que es vol? Doncs, “UN ESTAT”. És a dir, una organització política distribuïda que exerceixi el seu poder (molt sovint coercitiu) sobre un territori. El concepte d’Estat apareix el s. XVI a través dels moviments de transformació política d’Europa. Els medievals utilitzaven el concepte d’Imperium o Regnum, els Romans el de Civitas i els antics grecs el de Polis.

A més a més, el que es vol és “UN ESTAT PROPI”. El terme “PROPI” és utilitzat per diferenciar allò que és propietat d’un altre o aliè. Es reclama un Estat en propietat, però de qui? Del que ho demana? Cal suposar que es refereix a un Estat que pertanyi als ciutadans que el formen i no només a un de sol. En aquest sentit, jo també vull un Estat propi, que no depengui d’altres Estats. Però, voldria afegir que m’agradaria un Estat que a més de propi, escoltés les demandes dels ciutadans, que no deixés aturat tot un dia un aeroport, on no hi hagués més casos de violència de gènere (més de 2.300 gironines reben protecció policial o tenen ordre d’allunyament de l’exparella), on no fos necessari educar en ciutadania perquè tots seríem ciutadans responsables i solidaris, on no fos necessari parlar una llengua estrangera per demanar un refresc en un bar, on el candidat a President de l’Estat dominés la llengua pròpia del país que pretén governar. En definitiva, voldria un Estat a l’estil Aristotèlic, ni molt gran, ni molt petit, format per ni massa gent, ni per poca, que es mantingués sempre en un raonable terme mitjà.

“[…] És evident que la ciutat-estat és una cosa natural i que l’home és per natura un animal polític o social; i un home que per natura i no merament per l’atzar, apolític o insociable, o bé és inferior en l’escala de la humanitat, o bé està per sobre d’ella […] i la raó per la qual l’home és un animal polític en major grau que qualsevol abella o qualsevol animal gregari és quelcom evident. La natura, efecte, segons diem, no fa res sense un fi determinat, i l’home és l’únic entre els animals que posseeix el do del llenguatge.

La simple veu, és veritat, pot indicar pena i plaer i, per tant, la posseeixen també els altres animals […], però el llenguatge té el fi d’indicar allò profitós i allò nociu i, per consegüent, també el més just i allò injust, ja que és particular propietat de l’home, que ho distingeix dels altres animals, en ser l’únic que té la percepció del bé i del mal, del més just i d’allò injust i de les altres qualitats morals, i és la comunitat i participació en aquestes coses el que fa una família i una ciutat-estat.” Aristòtil: Política, I, 1, 1253.

[@more@]



2 comments ↓

#   Cristina Melo on 09.10.06 at 1:18     

Parece-me que aprendi vários conceitos ao ler este post muito interessante.

A inteligência de Aristóteles era notável -reparar nela também deve ser ?

(Richard Dawkins, em uma entrevista, também se refere à inteligência de Aristóteles).

( nem sei se as minhas palavras fazem algum sentido ?)

#   Aura on 09.12.06 at 12:09     

He fet un link al meu bloc.
Iniciat ahir dia de la diada, d’afirmació nacionalista.
M’alenta el teu raonament sobre el ‘jo vull’.
Normalment jo ho faig servir.
Salutacions, Aura