Un món corrupte

Que el món cada dia està més corrupte no és cap novetat. La novetat consisteix en sorprendre’s de la corrupció existent. Des d’ahir els diaris, les notícies, van plenes del desmantellament de la xarxa de corrupció marbellina. Una punta més de l’iceberg de la corrupció que s’estén per tot el món globalitzat. De tant en quant un punt de la xarxa es desestabilitza i es descobreix la trama, però no sempre és així. la corrupció no sempre és visible i detectable pels organismes institucionals encarregats d’eliminar-la, perquè en aquests també hi ha corrupció.

Fent una anàlisi de la corrupció ens podem adonar que no només hi ha diferents tipus de corrupció sinó que aquesta afecta, també a diferents nivells socials. Corrupció política, corrupció econòmica, corrupció religiosa, corrupció en les empreses, corrupció en les transaccions comercials, corrupció i més corrupció. estem envoltats de corrupció? Podem escapar a la corrupció? Esdevindrem tots corruptes?

Però què és la corrupció? Què vol dir ser corrupte? Es pot dir que ser corrupte és trencar amb les normes establertes, és saltar-se les lleis, és voler passar per la porta del darrere de la justícia i esquivar-la. Ser corrupte és evidentment fer accions corruptes. Unes accions que només beneficien a una minoria o a una persona. No es neix corrupte, no està en l’essència humana la corrupció, si en canvi l’egoisme. És aquest egoisme descontrolat el que pot donar origen a la corrupció. L’humà es fa corrupte segons les necessitats i l’entorn que l’envolta. Tanmateix, no estem destinats a ser corruptes. O sí? Ens hi empeny la societat? Es pot justificar la corrupció?

“Encara que la societat no estigui fundada sobre un contracte, i encara que de res serveixi inventar un contracte per deduir d’ell les obligacions socials, no obstant això, tots aquells que reben la protecció de la societat li deuen quelcom per aquest benefici. El simple fet de viure en societat imposa a cadascú una certa línia de conducta cap als altres. Aquesta conducta consisteix, primer, en no perjudicar els interessos dels altres, o més aviat, certs interessos que, sigui per una disposició legal expressa, sigui per un acord tàcit, han de ser considerats com a drets; segon, a prendre cadascú la seva part (que ha de fixar-se segons principi equitatiu) dels treballs i els sacrificis necessaris per defensar a la societat o als seus membres de qualsevol dany o vexació. La societat té el dret absolut d’imposar aquestes obligacions a què voldrien prescindir d’elles. I això no és tot el que la societat pot fer. Els actes d’un individu poden ser perjudicials als altres, o no prendre en consideració suficient el seu benestar, sense arribar fins a la violació dels seus drets constituïts. El culpable pot llavors ser castigat per l’opinió amb tota justícia, encara que no ho sigui per la llei. Des del moment que la conducta d’una persona és perjudicial als interessos d’una altra, la societat té el dret de jutjar-la, i la pregunta sobre si aquesta intervenció afavorirà o no el benestar general es converteix en tema de discussió.”

J. Stuart Mill: Sobre la llibertat cap. IV

[@more@]



2 comments ↓

#   vedette on 04.08.06 at 7:25     

Ja ho deia el tango, que el mundo es y será una porquería, ya lo sé…

Jo, senyor Creació, no crec que cada dia ho estigui més, jo crec que sempre ha estat sifanofà, o és que els joves es pensen que quan no hi eren tot rutllava????

#   Inquieta on 04.10.06 at 13:57     

Jo crec que la corrupció és justificable fins a un cert punt. És a dir, tots som corruptes perquè tots alguna vegada ens hem intentat aprofitar dels recursos i serveis que tenim a la nostra disposició. Des del treballador que s’emporta bolis fins a l’estudiant que demana l’atur, tots ens intentem aprofitar del sistema. Per tant, és lògic que els polítics també ho provin i, més encara, tenint en compte la seva ínfima retribució econòmica i social.