Un món friki

Darrerament s’aplica la paraula frikie o friki sobretot a persones, però també es podria aplicar al món en general. Perquè ens agradi o no vivim en un món cada cop més i més friki. Ara bé, què vol dir friki? Doncs es pot dir que és una paraula que serveix de comodí per referir-se a tot el que és estrany, rar, que va més enllà del considerat com a normal, correcte i tradicional. Un friki és un personatge que destaca per alguna particularitat especial, que el fa diferent a la resta. Un friki és el que no segueix les modes, ni es deixa endur per la frenètica vida de consum salvatge imposat pel sistema econòmic neoliberal.

Si apliquem el concepte friki al món en general, aleshores estaríem parlant d’un món que cada vegada es fa més estrany, un món que ja no s’entén ni a ell mateix, que va sense rumb donant voltes entorn un sistema econòmic sideral que es presenta com l’únic possible i factible.

No és un món friki, el món actual? La quarta part de la població viu amb els recursos suficients per dur una vida còmode, en canvi les altres terceres parts han d’anar fent com poden. Per altra part, mentre uns deleixen per uns papers perduts que no arriben al seu lloc natural (fent servir una expressió de la física aristotèlica), els altres s’entesten a retenir-los, per simple i descarat orgull en pro d’una pàtria unida amb un fil invisible, que a molts els agradaria poder trencar i separar-se’n per sempre. Marits que maten a les seves mullers, mullers fartes dels marits que decideixen prendre’s la justícia per la seva banda. Un Estatut que es va fent miques amb les retallades constitucionals. Una nació que té tot el dret a ser-ho, però que no la deixen. Uns generals protestant perquè no els deixen opinar, quan el que haurien de fer és deixar opinar al poble.

En totes les èpoques s’han donat moments frikies, però l’actual els supera amb escreix. Fins quan?

“Els homes i els negocis tenen el seu punt de perspectiva. N’hi ha que s’han de veure de prop per jutjar-los bé, i altres que mai no es jutgen millor que quan ens n’allunyem.”

“La filosofia triomfa fàcilment dels mals passats i dels mals futurs; però els mals presents triomfen sobre ella.” F. De la Rochefoucauld: Màximes.

[@more@]