La responsabilitat

Avui en dia tothom demana responsabilitats. Uns volen saber qui són els responsables o a qui demanar responsabilitats per la fuita de gas que va provocar l’explosió d’un edifici d’habitatges a Santa Coloma. Uns altres pels efectes de certes accions. Per posar un altre exemple, aquest any el ral.li Lisboa-Dakar (tradicionalment Paris-Dakar) ha provocat 3 morts, un d’un participant i les altres dues de dos nens africans. Les dues darreres morts són extremadament lamentables, en el sentit que eren dos innocents, només passaven per allí. No és que la primera mort no ho sigui, però són molt més lamentables i cruels (per afegir algun adjectiu) les altres dues. No s’hauria de permetre fets d’aquesta mena es produïssin. Qui n’és el responsable? Els que organitzen la cursa? Els pilots per anar a grans velocitats?

No tenen suficients problemes els africans, perquè al damunt hi vagin un piló de cotxes, camions i motos a provocar-ne encara més? Tot i això, no tot són desgràcies i accidents. A través dels diferents reportatges que s’han emès en els resums del ral.li s’ha pogut observar com la cursa ha aportat millores en la vida dels pobles per on passa. Hi ha una ONG que va repartint medicines i aliments. Tanmateix, són millores insignificants. L’altre dia mostraven com gràcies a la cursa, en un poble gaudien d’un servei d’ambulàncies muntat amb una motocicleta que havien allargat amb uns ferros per posar-hi una camilla. Tota una millora! No podrien haver-los donat un transport més eficient? Alguns deuen pensar que amb quatre pals de ferralla ja s’ha ajudat als pobles més subdesenvolupats i que aleshores, es té permís per fer tot el que els doni la gana. Camions transitant per la sabana a 140km per hora, cotxes i motos a velocitat punta, preparats per carregar-se en qualsevol moment, a tot el que passi per davant seu ja sigui un animal salvatge o un nen. Tot sigui per guanyar temps, un temps que cada vegada més volem atrapar, costi el que costi. Ser el primer a la cursa és l’únic que importa. Els morts són només efectes col·laterals, igual que en les guerres, els innocents no compten. Així funciona la societat civilitzada, sense responsabilitats. No hauríem de ser més responsables del que fem?

H. Jonas expressa la necessitat d’un nou imperatiu ètic de diverses formes en el seu llibre: El principio de responsabilidad, Ed.Herder, p.40: «Obra de tal manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d’una vida humana autèntica en la Terra»; o expressat negativament: «Obra de tal manera que els efectes de la teva acció no siguin destructius per a la futura possibilitat d’aquesta vida»; o, simplement: «No posis en perill les condicions de la continuïtat indefinida de la humanitat en la Terra»; o, formulat, una vegada més positivament: «Inclou en la teva elecció present, com objecte també del teu voler, la futura integritat de l’home».

[@more@]



2 comments ↓

#   damia on 01.15.06 at 20:09     

El Paris-Dakar sempre m’ha semblat una prolongació del sentiment colonialista de la societat occidental ( francesa sobretot ).

#   La Pedra on 01.16.06 at 10:53     

Estic d’acord amb el que ha escrit “el culito”. El P-D ha esdevingut un despertador de la mala consciència europea i “occidental” en front del problema de l’Àfrica. Hi afegeixo: em sembla vergonyós desfilar amb aquest desplegament de mitjans per davant mateix dels nassos del sub-desenvolupament del Tercer Món. Ho trobo del tot innecessari. Se’ls pot ajudar, els hem d’ajudar, pe`rò estic en desacord en que aquesta sigui la millor manera. I ni parlar-ne de que sigui considerat un esport “responsable”!