Un món militaritzat

No seria millor un món sense militars? Vivim en un món clarament militaritzat. Es dóna per suposat en un Estat de dret democràtic que l’exercit ha de defensar a tots els ciutadans del país, però és realment així? Després de les declaracions de José Mena Aguado s’obren molts interrogants com per exemple: els militars són tan neutrals com se suposen que haurien de ser? Alguns militars pensen que han de defensar la constitució sense tenir en compte la decisió dels polítics. Com acabarà tot plegat?

Si els militars comencen a decidir pel seu compte ignorant el poble i al poder elegit democràticament, aleshores per a que serveixen? A servei de qui estan? No és molt perillós un exèrcit que actua independentment del poder democràtic?

De fet s’han trobat documents de violència organitzada, de cossos preparats per a l’actuació violenta i militar, des dels temps més remots. Els humans des dels seus orígens a l’establir-se en comunitats estables, han tingut necessitat de protegir el territori davant forces organitzades invasores o bé d’assegurar el manteniment del poder dominant, encara que en algunes ocasions han servit per enderrocar-los. A vegades la intervenció militar ha permès l’alliberació d’un poble oprimit, per altra banda també ha servit, en altres ocasions, per instaurar un poder dictatorial totalitari. Tota una contradicció, els militars semblen haver estat necessaris, imprescindibles en algunes situacions i prescindibles en altres, que segurament serien moltes més si s’eliminessin tots els exercits del món.

A inicis del s.XXI encara no hem resolt la qüestió de la violència organitzada i militaritzada. Ho sabrem solucionar en un futur?

“El món s’ha posat tan intolerablement tibant, tan carregat d’odi, tan ple de desgràcia i dolor, que els homes han perdut la facultat d’un judici equilibrat, imprescindible per a sortir del pantà, que molts dels millors homes han estat presa de la desesperació. No obstant això, no hi ha base racional per a desesperar-se. Els mitjans per a assolir la felicitat de l’espècie humana existeixen, i només es necessita que la espècie humana opti per emprar-los.” B. Russell “Reconciliació de la individualitat i la ciutadania.”

[@more@]



2 comments ↓

#   Dan on 01.09.06 at 8:35     

Buf! Si en 21 segles (i mes encara) no s’ha trobat sol.luciò, no soc gaire optimista. Com es pot civilitzar la mala llet de les persones?

#   Heràclit on 01.10.06 at 12:48     

Jo crec que és complicat treballar el respecte, quan tens un fusell a la mà. L´exercit és com un món a part. Dona igual com siguis quan ets militar, per defensar coses tothom serveix. Vas i et fiquen un munt de palla al cap sobre les coses que has de defensar, L´estat espanyol i la seva sacrosanta unió per exemple.

Jo crec que s´hauria de replantejar tot el tema de l´exercit. Son necessaris tots els aprenentatges que allà es donen? és licita la seva simbologia? Vull dir, els guardies civils per exemple tenen com a premissa el “todo por la patria” que inclou aquest “todo”? la seva vida? i si ells consideren que un poble, el català el basc…, va en contra de “la patria”?…

Salut i Revolució i Pensament