La llibertat i Irlanda del Nord

T’adones que estàs a Irlanda del Nord quan comences a veure diferents banderes penjades de les cases que estan a prop de la carretera i en els petits pobles. Les banderes serveixen per identificar la nacionalitat dels habitants ja sigui Irlandesa o Anglesa. A vegades predominen més unes que les altres i en algunes ocasions pots trobar en les cases adossades dels pobles com unes se succeeixen a les altres gairebé de costat. Durant anys ha estat així, des que els Anglesos van quedar-se amb aquest petit bocí de l’Illa. No sé si a partir d’ara les coses canviaran i les banderes desapareixeran. De fet a les ciutats, com per exemple a Belfast, no en vaig veure o no m’hi vaig fixar prou, potser perquè és més aviat una ciutat anglesa, molt diferent de Dublín. A Belfast davant de l’ajuntament hi ha l’estàtua de la reina Victòria d’Anglaterra i a més es podien trobar cabines telefòniques amb connexió a Internet, en canvi a Dublín no en vaig veure cap.

Aquest estiu l’IRA finalment ha lliurat totes les armes amb la condició d’aconseguir la llibertat per als nord-irlandesos que deixaran d’estar sotmesos al govern britànic, sense que impliqui haver de sotmetre’s, per dir-ho d’alguna manera, al govern irlandès. Una llibertat amb la qual no tots hi estan d’acord, sobretot els anglesos, clar! Ells prefereixen ser lliures però d’una altra manera. Un exemple més que demostra que la llibertat es pot entendre de moltes maneres. En el cas del nord-irlandesos s’hauria d’entendre com autonomia: no dependre de ningú. Malgrat tot, no sempre és la llibertat més desitjada. Tots volem ser lliures, però no ens posem d’acord amb quina llibertat volem.

En referència al tema de la llibertat, pot servir com a petita introducció el llibre: La llibertat, segons Hanna Arendt. És un llibre molt senzillet, amb dibuixos i fragments de diferents llibres d’Hanna Arendt, que s’inclou dins la col·lecció: Filosofia per a profans de l’editorial Tàndem edicions publicat a València el 2001.

“El món es mostra de manera diferent a cada ésser humà, d’acord amb la posició de cadascú en ell; al mateix temps la mateixitat del món, el seu caràcter comú (Koinon, com dirien els grecs, «comú per a tots») o objectivitat (com diríem nosaltres des de la perspectiva subjectiva de la filosofia moderna) rau en el fet que és el mateix món el que es mostra a tots i que, malgrat totes les diferències entre els homes i entre les seues posicions en el món –i conseqüentment de les seues doxai o opinions-, «tant tu com jo som humans».”

[@more@]