Solidaritat irlandesa

He estat uns dies de vacances per l’Illa maragda o Eire i he comprovat que els irlandesos tenen una solidaritat ben especial. Això no vol dir només que són amables i servicials, sempre disposats a ajudar, trets que segurament provenen de la seva humilitat. Sinó que també ajuden a l’economia del país que depèn en bona part del turisme nord-americà (que segons em van comentar darrerament va de baixa) i de la cervesa Guiness. Sabedors d’aquest darrer fet, ajuden com el que més a que el país no s’enfonsi econòmicament bevent la seva cervesa sempre que poden. Una cervesa negra que té poc alcohol, molts nutrients i a la que, sincerament, es fa difícil d’entrada acostumar-s’hi pel seu gust amarg, però que després enganxa.

Al principi sobta aquesta manera de fer, perquè condueix a pensar que són uns borratxos tots plegats i si mai aneu a Dublín podreu comprovar com en el Temple Bar les pintes de cervesa se les beuen com si res, tanmateix vist des d’una altra perspectiva es pot dir que són solidaris pel bé del país. Una solidaritat sorprenent, perquè en el nostre país, algú fa alguna cosa semblant? Consumim amb escreix el que Catalunya produeix? Ajudem a l’economia del país? Em fa l’efecte que no gaire. No caldria més solidaritat a la Irlandesa? O potser la meva percepció no és del tot correcta?

Tot el conjunt dels cels i la innombrable munió d’éssers que poblen la terra, en una paraula, tots els cossos que componen la meravellosa estructura de l’Univers, només tenen substància en una ment; el seu ésser (esse) consisteix que siguin percebuts (percipi) o coneguts" G. Berkeley (filòsof irlandès) Principis sobre l’enteniment humà, I, 1-6.

[@more@]



2 comments ↓

#   pentesilea on 08.24.05 at 21:56     

la guinness és boníssima; també en fan una mena de toffees 😛

#   pere on 08.24.05 at 22:02     

Ja tens raó, ja. A mi, seguint el teu exemple alcohòlic, no m’importaria beure’m cada dia una ampolla de bon Priorat. De moment em conformo amb vi de Batea de bóta.
De totes maneres, no sempre és fàcil saber qui s’emporta els diners d’un producte aparentment català.
I la Coca-cola, per exemple, que suposo que dóna feina a alguns catalans…