El retorn de la filosofia

Bé, com que veig que la filosofia està retornant a la blogosfera (ho podeu comprovar a través dels posts sartrians del bloc de filosofia i TdQ) potser comença a ser hora de deixar de fer vacances bloguístiques.

Aquests dies que vivim perillosament: accidents d’avió (a Canadà, Colòmbia…) incendis forestals (a Portugal i Galícia), pedregades plujoses (a Girona dissabte va ser impressionant i per poc m’inunda el pis), assassinats policials sense miraments (les darreres investigacions han confirmat que el noi brasiler de Londres no duia motxilla, ni estava fugint de la policia) accions brutals de la benemèrita (com la que va conduir a la mort a un detingut en un interrogatori); m’han fet pensar que és necessària una filosofia conseqüent amb els nous temps. Una filosofia crítica, reflexiva, que ofereixi nous recursos argumentatius, per fer front als esdeveniments imprevistos del món que ens ha tocat viure. Aquesta “nova” filosofia per sort ja s’està duent a terme en alguns weblogs de la catosfera, que amb les seves reflexions aporten noves perspectives comprensives de la realitat social, però potser encara en caldrien més.

Fa unes setmanes que la majoria de blogs de filosofia van decidir fer vacances, val a dir que aquest des del qual escric també. Però, pot fer vacances la filosofia? No en fa prou ja durant tot l’any? Vull dir que sembla com si la filosofia fes vacances permanents al món de les idees, mentre al món dels sentits van passant coses sense que ningú es pregunti per què passen. I no em refereixo als accidents o incendis, aquests són fenòmens que fins a cert punt no es poden controlar a menys que hagin estat per errors humans. Em refereixo als altres, als que són provocats per les accions humanes descontrolades.

Com diu Daniel Innerarity:

“La filosofia és més que un vocabulari abstracte; és una bona observació sobre el món social, que permet explicar el que passa, què hauria de passar, com funcionen els processos socials i què tenim dret a esperar.” La societat invisible. Ed. Espasa, 2004

[@more@]





2 comments ↓

#   [TdQ] on 08.22.05 at 20:32     

Tornem a ser per aquí, Anna, però el retorn al blog ha de ser tranquil. Vull dir que cal do-si-fi-car-se…

Ara m’has creat un dubte: ¿És “sartrians” o “sartreans”?

#   Rem on 08.23.05 at 0:49     

La filosofia és una eina per a la vida i, per consegüent, no seria lògic que fes vacances. Això en teoria, perquè la realitat és que tot sovint desem la capacitat anlítica de la nostra ment al racó dels mals endreços i actuem com uns beneits. No, la filosofia no pot anar de vacances, però nosaltres sí, oi? Feliç retorn.