Una societat transparentment intransparent

Després de contemplar les imatges que ofereixen de Sadam Hussein en calçotets es podria posar en dubte el que va dir G. Vattimo en el seu llibre La societat transparent:

En comptes d’avançar cap a l’autotransparència, la societat de les ciències humanes i de la comunicació generalitzada sembla orientar-se cap al que d’una manera aproximada es pot anomenar la "fabulació del món”

Per Vattimo la societat de la informació, caracteritzada pel domini dels mass media, en comptes de fer la societat més transparent, la convertia en més opaca, més fosca. No es pot dir que no tingui en part força raó, perquè no sempre les notícies venen caracteritzades per la claredat que pretenen mostrar. Un cas prou evident va ser quan es volia justificar la guerra a l’Iraq i es mostraven imatges de desplaçaments de camions suposadament plens d’armament químic. Ara bé, no deixa de ser paradoxal que les mateixes notícies ens rebel·lin una agosarada transparència quan convé, distanciant-se de la intimitat de les persones, per mostrar la cara més cruel de la humanitat.

Segurament, més que en cap altra època, vivim en una societat transparentment intransparent, és a dir, en una societat cada vegada més transparent en referència a la intimitat de les persones, però intransparent perquè al mateix temps amaga la seva profunda veritat.

[@more@]