Les dones i la filosofia

L’altre dia buscant exemples de possibles categories de ciberfilòsof/a em vaig adonar que hi ha poques ciberfilòsofes als blogs i també amb pàgines web en general. Per comprovar-ho podeu donar un cop d’ull al web de XTEC o en altres directoris de filosofia. Val a dir que aquest fet no seria estrany en altres èpoques on la participació de la dona en la filosofia era molt minsa i en algunes ocasions ignorada per les autoritats en la matèria. No quedava bé una dona que pensés, les dones havien de servir als homes: tenir cura de la casa i dels fills. 

Filòsofes de l’antiguitat com Aspàsia de Milet, Hipàtia d’Alexandria, o altres de l’època moderna com: Margaret Cavendish, duquessa de Newcastle (1623-1673), Madame de Sevigné (1626-1696), Madame Staël (1766-1817). Noms que només apareixen en petites introduccions o annexes a la Història de la  filosofia on predominen els homes, els grans filòsofs. En canvi a partir del segle XIX les dones han anat prenent cada cop més rellevància en el món filosòfic i han estat reconegudes: Rosa Luxemburg (1871-1919),  Edith Stein (1891-1942), Simone de Beauvoir (1908-1986), Simone Weil (1909-1943), Hannah Arendt (1906-1975), María Zambrano (1904-1991)… Ampliació

 Malgrat tot, encara queda molt per fer. Hi ha algunes Associacions de dones filòsofes que tenen per objectiu donar a conèixer les filòsofes més importants de la història i les més actuals, raó per la qual van publicar un llibre: les dones i la filosofia per a no oblidar que també les dones han filosofat i encara ho fem avui en dia. 

No sóc feminista, però considero que les dones hauríem de tenir més presència en el món filosòfic i també en el ciberespai. Hi ha poques webs de filòsofes, algunes com www.cibernous.com o http://www.filosofiavirtual.pro.br/ són prou interessants com per tenir-les més en compte.

[@more@]



1 comment so far ↓

#   citlali on 08.17.06 at 20:11     

I em presento jo. Des que vaig estudiar filosofia a l’institut que no he pogut deixar-la. M’ha absorbit els pensaments i ara només puc sentir-me lluire si els expulso.

Tot i així em sento en el més profund nihilisme i no se quan podré tornar a escriure.