El Destí

Diuen que el destí pot jugar males passades. Però, existeix realment el destí? No em refereixo al destí d’un viatge, en aquest sentit sí que hi ha un destí: el lloc on volem anar. Ni tampoc al destí de la vida, que no és altra que la mort. Em refereixo al destí en les coses que ens passen en la vida. A vegades he sentit a dir: “Mira era el seu destí, ja li està bé o malament el que li ha passat.” Què vol dir? És que potser el que ens ha de passar està escrit en algun lloc?

Hi ha gent que cerca el seu destí en els horòscops, les cartes del Tarot, les línies de la mà… És que el destí està escrit en algun lloc? Si és així no sé si vull saber-ho. És que seria millor saber el que ens ha de passar? Per a què? Podríem fer-hi res? Si hi pugéssim intervenir per canviar-lo, aleshores ja no seria el que ens ha de passar i si no hi poguéssim fer res, aleshores quin sentit tindria saber-ho? Algú voldria saber la data de caducitat de la seva vida?  Tots sabem que un dia o altre ens morirem, però no és millor no saber quan? Alguns alumnes a vegades diuen que no, que els agradaria saber-ho per així aprofitar més la vida que els queda. Quina tonteria? Per què no aprofitem més la vida que tenim, ara?

Em penso que és millor no saber quin serà el nostre futur, així ens evitem moltes preocupacions. Tanmateix, hi ha destins que no es poden triar. Sense anar més lluny, avui, després de dotze anys en destinació provisional (un dia un savi em va dir que l’únic destí definitiu és la mort) m’han adjudicat un destí definitiu (tot i que encara no és del tot definitiu, perquè hi ha un període de reclamacions). Ja tinc un destí, ves per on. Al final resultarà, que malgrat tot el destí existeix?   

"Els esperits vulgars no tenen destí" Plató

"Prefereixo sempre el que ha de succeir. Perquè estic convençut que la voluntat dels Déus és millor que la meva". Epictet

"A vegades trobem el nostre destí pels camins que seguim per evitar-lo" Jean de la Fontaine

"El destí reparteix les cartes i nosaltres les juguem" A. Schopenhauer

[@more@]



3 comments ↓

#   TdQ on 03.31.05 at 22:40     

T’has deixat l’aforisme 119 d’Heràclit: «El caràcter és per al home el seu destí [daímon]»

#   Jun on 03.31.05 at 23:47     

I també el que diu la saviesa popular!!

“Hem (d’esti)rar els diners per arribar a final de més”

u_u

#   Perejoan on 04.01.05 at 8:28     

I una altra que no sé de qui és: “Si no té remei, per què et preocupes?. I si en té, per què et preocupes?