Som animals

Mentre escoltava involuntàriament i sense premeditació els esglais (més aviat crits) orgàsmics esfereïdors de la meva veïna a les 4 de la nit-matinada, em va donar per reflexionar, per pensar que en el fons, i en la superfície alguns també, no som més que animals. Potser uns animals diferents, però animals. Malgrat ens creiem evolucionats, tot plegat no és més que una utopia, una ficció de la nostra imaginació. Volem creure que som diferents dels animals, en comptes d’acceptar la realitat animal ontològica que ens defineix.  

 No hem evolucionat gaire, per no dir gens, en el sentit d’haver progressat, d’haver millorat significativament com a espècie. Seguim lluitant per la supervivència, no tant vital i més econòmica, però n’hi ha que segueixen trepitjant als altres per aconseguir els seus objectius. Seguim essent egoistes, egocèntrics, interessats, violents, agressius… en definitiva molt animals! Tanmateix, totes aquestes característiques són les que ens han permès, tot s’ha de dir, sobreviure. Ara bé em pregunto: a quin preu? Quantes guerres, misèries, desgràcies, no ens haguéssim evitat si haguéssim deixat de banda més d’una vegada els nostres instints més animals?    

 Fins i tot els animals són més humans que nosaltres. Som una miserable espècie anomenada humana! Quina ironia? I parlem de valors, de solidaritat, de tolerància, d’igualtat, llibertat, respecte! Sí sobretot respecte és el que no tenim, poc respecte pels altres, per la naturalesa, per la resta d’animals no tant animals com nosaltres, en definitiva per tot el que ens envolta.

 “Hem de millorar en qualitat, més que en simple quantitat. Si ho fem així, podrem seguir progressant tecnològicament, de manera impressionant i dramàtica, sense negar la nostra herència evolutiva. Si no ho fem, els nostres impulsos biològics reprimits s’aniran inflant més i més fins a rebentar els dics, i tota la nostra complicada existència serà enduta per la riada.” Desmon Morris, “El mono desnudo”        

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Jun on 03.27.05 at 22:57     

Jo també he tingut aquesta reflexió algun cop… curiós oi, pensar que de fet som animals, tant o més que algunes espècies?

Sabem escriure i parlar.. però… i que? Per complicar-nos la existència.

L’altre dia pensava que el ser humà és l’únic animal que assassina. La resta d’espècies maten per a menjar i sobreviure, però mai assassinen per assassinar. Imagineu un tigre caçant un animal i després no menjar-lo? Impossible.

Racionals? Ja! I que més? Com a molt… socials. (i ja és dir molt)