Doble moral

Mentre un estudiant de Minnesota mata indiscriminadament als seus avis, professors i companys d’estudi, per culpa d’una educació mal dirigida i d’unes influències socials armamentístiques brutals; en un altre Estat, a Florida concretament, una dóna és turmentada sense ser-ne conscient o potser sí, a viure artificialment perquè els jutges no es posen d’acord sobre el que s’ha de fer amb la seva vida, si se’n pot dir vida humana al fet d’estar o més ben dit restar, com un vegetal sense poder fer absolutament res.   

Aquesta és la doble moral d’una societat que per una banda recolza l’ús d’armes i l’atac a ciutadans civils de països estrangers més o menys indefensos en nom de la llibertat. L’estudiant participava en xats pronazis i seguia les doctrines de Hitler, doctrines que no estan tant allunyades del que constantment realitza la gran potència mundial nord-americana torturant, tractant amb menyspreu la pròpia vida humana com per exemple a la presó militar de la base de Guantánamo a Cuba o a les presons d’Iraq.

I per altre costat, tenim una societat que defensa una vida humana que s’ha exhaurit lentament i en silenci durant 15 anys com la de Terri Schiavo. Fins i tot el mateix G. Bush atura les seves vacances per firmar una llei contra l’eutanàsia, mentre a Iraq moren centenars de vides humanes cada dia.   

Tot plegat és un exemple més de la doble moral de la societat on vivim. Polítics que cobren comissions i es presenten com a defensors de la voluntat del poble. Països que promouen guerres i estan en contra l’eutanàsia perquè consideren que és un crim… 

Una doble moral que ja van defensar els sofistes fa segles i que encara és vigent, desgraciadament, avui en dia. Com ens diu Protàgores:

 “No hi ha res segur i per això tot judici és vertader per contradictori que sigui; qui decideix o mesura, en darrera instància, la veritat o la falsedat de les opinions és l’home quan cerca la seva utilitat; per això, el savi ha de convèncer el poble d’allò que li interessa mitjançant el logos i la persuasió”

 “Els judicis de cadascun dels individus té la mateixa validesa, d’on es treu que tesis contràries puguin defensar-se al mateix temps.” 

[@more@]



2 comments ↓

#   antoni on 03.22.05 at 23:12     

El problema sorgeix quan un es planteja si aquesta doble moral no la practiquem tots constantment. Un pensa que la Terri Schiavo té dret a morir dignament, però li apareixen els dubtes quan es planteja si nosaltres (els que creiem en el seu dret, que per cert ella no reivindica, bàsicament perquè no pot, encara que no dubtem que si pogués així ho faria) tenim dret a exercir-lo per ella , o a a fer-li’l exercir.
La nostra “doble moral”, la que ens genera dubtes, és la que ens permet facilitar (o simplement defensar) l’acabar amb la vida d’algú que no sabem si ho vol i a l’hora defensar la vida en tota la seva radicalitat (no a les guerres, no a la pena de mort…).
Potser no és doble moral sinó contradiccions. Però de vegades aquestes contradiccions són angoixants.
La pregunta sovint és: què és més important mantenir una vida als límits de la dignitat , o bé facilitar el final d’aquesta vida amb la màxima dignitat possible? Tenim dret a decidir per ella, en qualsevol dels sentits?
Però, qui ens explica a partir de quins valors es defineix la dignitat?

#   manel on 03.25.05 at 0:15     

En casos tant terribles és impossible prendre partit. Només tenen dret a escollir els que s’hi troben.