Som innocents

Avui se celebra el dia dels innocents. D’innocents ho som la majoria, uns perquè es pensen que viuen en el millor dels móns possibles i uns altres, potser, perquè pensem que un altre món és possible.

Dels primers sempre n’han existit, un exemple en la filosofia seria el de G.W. Leibniz a la seva Monadologia ens diu que vivim en el millor dels móns possibles perquè si un Déu l’ha fet, no podia haver triat millor:

52. I per això, entre les criatures, les accions i passions són mútues. Doncs Déu, comparant dues substàncies simples, troba en cadascuna d’elles raons que l’obliguen a acomodar l’altra a la primera; i, per consegüent, el que en certs aspectes és actiu, és passiu vist des d’altre punt de vista: actiu, en tant que el que es coneix distintament en això serveix per a donar raó del que succeeix en un altre, i passiu, en tant que la raó del que en això succeeix es troba en el que es coneix distintament en un altre.

53. Ara bé, havent una infinitat de mons possibles en les idees de Déu, i no podent existir més que un solament, es precisa que hagi una raó suficient de l’elecció de Déu que li determini a aquest millor que a aquell.

54. I aquesta raó no pot trobar-se sinó en la conveniència o en els graus de perfecció que continguin aquests mons, ja que cada possible té dret a pretendre l’existència en proporció de la perfecció que contingui.

Els qui defensen la idea que vivim en el millor dels móns possibles, s’atrinxeren darrere les seves riqueses i comoditats, sense adonar-se’n del que passa realment al món. Per exemple, les catàstrofes naturals molt sovint tenen pitjors conseqüències en els països pobres que en els rics. Així ens ho expliquen en una editorial d’un diari:

Terratrèmols i pobresa

• La naturalesa desencadena catàstrofes, però els seus devastadors efectes són conseqüència de la misèria

Un desastre natural com la cadena de sismes submarins de diumenge al sud-est de l’Àsia, originat pel terratrèmol més potent registrat en 40 anys, hauria causat una mortaldat en qualsevol lloc. Però al Pacífic, per exemple, que compta amb un sistema internacional d’alerta de tsunamis, sens dubte s’haurien salvat molts milers de vides.
En les dues hores que van trigar a arribar les onades gegants, Sri Lanka i l’Índia haurien pogut evacuar les seves costes. Però ni els governs van rebre l’avís ni tenen mitjans per difondre i coordinar una alerta immediata. En països on cada any moren molts milers més de persones per la desnutrició, la falta d’aigua o les malalties –encara que els paradisos turístics amaguin aquesta realitat–, sembla que prevenir fenòmens d’aquesta mena no sigui prioritari.

Que una societat sigui més o menys vulnerable a una catàstrofe depèn del seu desenvolupament. Per això, una àrea que ja ha encaixat indefensa el sisme pot patir un segon desastre, amb milers de persones sense casa i sota epidèmies. Al Primer Món li correspon enviar-hi ajuda urgent, coordinada per qui coneix el territori i pensada més per solucionar problemes que per apaivagar consciències.

Noticia publicada a la pàgina 10 de l’edició de 12/28/2004 de El Periódico – edició impresa

Per contra i, al mateix temps per sort, hi ha qui encara pensem que un altre món és possible. O no?

[@more@]