Som i no som

HERÀCLIT d’Efes (544-484 aC) en un dels fragments que s’han trobat de la seva obra ens diu:  Baixem i no baixem al mateix riu, som i no som. (Fr. 49). Aquesta és la nostra naturalesa: ser i no ser. Ara som i després podem ja no ser.Un exemple el tenim en la catàstrofe que ha patit aquests dies el sud-est Asiàtic que ha provocat més d’30.000 mil morts.  Unes onades gegants han fet desaparèixer a milers d’éssers confiats en les seves possibilitats d’existència. Creiem que som poderosos, fins i tot algunes vegades ens creiem immortals, però quan passen esdeveniments com aquests ens adonem de la feble existència humana. 

Desastres d’aquesta mena m’han fet recordar el que expressa B. Pascal en el següent fragment dels seus Pensaments: 

"L’home no és res més que una canya, la més feble de la natura, però és una canya que pensa. No cal que l’univers sencer s’armi per esclafar-lo: amb un vapor, amb una gota d’aigua n’hi ha prou per matar-lo. Però encara que l’univers l’esclafés, l’home seria encara més noble que allò que el mata, perquè sap que mor […]. Tota la nostra dignitat consisteix doncs, en el pensament. Per això hem d’aixecar-nos, i no pas per l’espai i la durada, que no podem omplir."   

[@more@]