Som un cos imperfecte

Les antigues creences òrfiques gregues defensaven la dualitat de l’ànima (psikhé) i del cos (soma). Nosaltres estavem formats per una ànima, que era perfecte i immortal al contrari del cos, de caràcter imperfecte i mortal. Els pitagòrics i després Plató van adoptar aquestes creences, que van arribar a constituir una part essencial de la seva filosofia. Per a Plató segons diu en el diàleg "Alcibíades": "l’home és ànima i el cos és la seva presó". Per tant el cos és un estorb per al pensament, per a la saviesa:

Guerres, revolucions i lluites, ningú no les causa sinó el cos i els seus desigs, ja que és per l’adquisició de riqueses que s’originen totes les guerres, i, a adquirir riqueses, ens hi veiem obligats pel cos, perquè som esclaus de la seva cura; i d’això ve que, per totes aquestes causes, no tinguem temps per dedicar a la filosofia. El pitjor de tot és que, si ens queda una mica de temps lliure de la seva cura i ens dediquem a reflexionar sobre alguna cosa, inesperadament es presenta pertot arreu en les nostres investigacions i ens atabala, ens pertorba i ens deixa perplexos, de manera que per culpa seva no podem contemplar la veritat. Ben al contrari, ens queda veritablement demostrat que, si alguna vegada hem de saber alguna cosa amb tota la puresa, ens n’hem de deslliurar i contemplar solament amb l’ànima les coses en si mateixes. Aleshores, segons que sembla, tindrem allò que desitgem i de què ens declarem enamorats: la saviesa. PLATÓ, Fedó

Aquest dualisme antropològic va continuar tenint seguidors fins a l’Època Moderna. Segons R. Descartes nosaltres estavem formats per una res extensa i una res cogitants o pensament. A poc a poc i amb l’ajuda dels avenços científics hem pogut saber que som només un cos i que l’ànima és una il·lusió. Tot i així, encara avui en dia alguns defensen l’antic dualisme, aferrant-se a la idea que hi ha quelcom més enllà del cos imperfecte i mortal. Tanmateix, la idea que el cos és la causa de les guerres, revolucions i lluites per culpa dels seus desigs, no està tant allunyada de la veritat. Si ens parem a pensar sobre el que està passant en el món actualment, potser, fins i tot els podrem donar la raó. o no?

[@more@]