Filosofia emboscada?

En la nova edició en català el llibre de H. D. Thoreau:  Walden o la vida als boscos es pot llegir el següent:  

“Avui dia hi ha professors de filosofia, però no hi ha filòsofs. Tot i així és admirable professar, perquè un dia va ser admirable viure. Ser filòsof no és merament tenir pensaments subtils, ni tan sols fundar una escola, sinó estimar la saviesa per viure segons els seus dictats, una vida de simplicitat, independència, magnanimitat i confiança. És per resoldre alguns problemes de la vida, no només teòricament, sinó també en la pràctica. L’èxit de grans erudits i pensadors normalment és un èxit pseudocortesà, ni regi ni humà. S’arrangen per viure merament amb conformitat, pràcticament com ho feien els seus pares, i de cap manera són els progenitors d’una raça noble d’homes. Però per què es degeneren els homes? Què fa que les famílies s’acabin? Quina és la naturalesa del luxe que debilita i destrueix nacions? Estem segurs de no tenir-ne gens en les nostres vides? El filòsof està avançat als seus temps fins i tot en la forma externa de la seva vida. No s’alimenta, es refugia, es vesteix, ni s’escalfa com els seus coetanis. Com pot un home ser filòsof sense mantenir la seva calor vital mitjançant mètodes millors que els d’altres homes?” H. D. Thoreau: Walden o la vida als boscos, Símbol editors, pàg. 33

 La proposta de Thoreau és una vida sàvia, sense luxes, una vida independent i simple. Aquesta és la vida que haurien de dur els autèntics filòsofs. Però, ha de ser així realment? És convenient que ho sigui? Ha de viure el filòsof allunyat de tot contacte social? S’ha d’emboscar la filosofia? No hauria de ser tot el contrari? La filosofia no hauria d’estar més al dia dels avenços tecnològics, podríem dir de luxe, per poder-hi reflexionar, si convé, críticament? Amb tot s’ha de reconèixer que avui en dia encara existeixen filòsofs reticents a utilitzar segons quins aparells tecnològics, que prefereixen el paper i llapis a l’ordinador, que viuen emboscats en les seves teories metafísiques. De fet, a aquests últims Thoreau no és que els defensi, perquè la filosofia també ha de servir per resoldre problemes pràctics de la vida.      

Per altra banda, el Walden de Thoreau és un cant a la llibertat, a la independència a viure de manera salvatge i solitària al bosc, construint la pròpia casa, vestint amb una roba que fuig de les modes i cultivant els propis aliments. Com alternativa de vida no està malament, per als més ecologistes pot esdevenir tot un ideal de vida. Malgrat tot, tinc els meus dubtes que avui en dia funcioni, primer perquè cada vegada queden menys boscos salvatges i segon perquè tenir un terreny privat no està a l’abast de tothom per culpa de l’especulació del sòl.

   

 





1 comment so far ↓

#   agustí on 01.07.07 at 20:17     

La seva Filosofia m’encanta, i escriu bé el punyetero, però la resposta es fa evident quan sabem que el mateix Thoreau va marxar del bosc al tercer mes…